abuvrer

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

S’ i gn åreut ene sakî ki sepreut cwè åd fwait di l’ etimolodjeye di « abuvrer », el pout stitchî vaici.

Prononçaedje[candjî]

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) abuvere
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) abuvrez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) abuvrans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) abuvernut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) abuverrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) abuvréve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) abuvere
pårt. erirece (dj’ a, vos av) abuvré
Ôtes codjowaedjes come mostrer

abuvrer (viebe å coplemint)

  1. diner a boere a des biesses, elzès moenner ene sadju por zeles boere.
    • Po-z abuvrer les biesses, on lzès moennéve å batch.
    • C’ est l’ vårlet k’ abuverrè li ståve, ouy.
    • Les berbis, vola, on n’ els abuvere k’ on côp tos les deus djoûs.
  2. diner a boere a ene djin.
    • Il a 50 francs par djoû, nouri et abuvré.
  3. ramouyî (ene plante).
  4. mete di l’ aiwe dins ene pompe a l’ aiwe po k’ ele prinde.
    • Abuvrez l’ pompe.
  5. (mot d’ taeneu) ramouyî disk’ a-z aveur li cur bén frexh.
    • I fårè abuvrer les curs.
  6. conter des mintes a (ene djin).
    • Dj’ a stî abuvré po fé, avou des promesses di ci et des promesses di la.
  7. diner a ôre (des bruts d’ margaye).
    • Il ont abuvré tot l’ coron avou leus clameures.

Parintaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : R13

Ratournaedjes[candjî]

diner a boere
  • Francès : abreuver (fr) (un animal), donner à boire (à quelqu'un)
ramouyî, diner a boere a ene plante
mete di l’ aiwe dins ene pompe a l’ aiwe po k’ ele prinde
diner a ôre
conter des mintes a ene djin