adjoker

Èn årtike di Wiccionaire.
Ene hestrele adjokêye so ene ôte

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Do viebe « djoker », avou l’ betchete « a- » des viebes

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) adjoke
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) adjokez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) adjocans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) adjocnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) adjocrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) adjokéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) adjoke
pårt. erirece (dj’ a, vos av) adjoké
Ôtes codjowaedjes sipepieus tåvlea

adjoker

  1. (viebe å coplemint)
    1. mete ene sacwè, ene biesse a djoke.
    2. (mot d’ boskiyon) fé aler èn åbe k' on-z abate, so èn ôte, et k' i n' toume nén.
  2. (viebe å prono) : Loukîz a : « s’ adjoker ».
    1. si mete a djoke.
      • Waite on pô la kel cok s' a stî adjoker
    2. (mot d’ boskiyon) s' aler pinde so èn ôte, tot djåzant d' èn åbe k' on vént d' abate.
      • Waite ou çk' k' ele s' a stî adjoker, ci poureye hesse la !

Parintaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

Ratournaedjes[candjî]

adjoker