aviè

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Bodje « viè », avou l’ betchete « a- » d’ aprepiaedje.

Prononçaedje[candjî]

Divancete[candjî]

Alofômes
aviè avier

aviè (nén candjåve)

  1. mostere on mouvmint ki s' fwait vinant dilé l' cåzant.
    • I vént avier mi avou on coutea.
    • Les leus wangnént avier lu.
  2. a pô près (ostant).
    • I m' doet aviè meye francs
    • On stok d' aviè swessante cintimetes.
    • Dj' aveu aviè troes ans, adon.
  3. a pô près metou (dins li stindêye).
    • Il est d' aviè Tchålerwè.
    • I dmeure aviè Nameur.
  4. a pô près a (dins l' tins).
    • Vinoz aviè les deus eures.
    • Ça fwait k' aviè cénk eures et ene sacwè on vént drovi l' bårire. (J. Lechanteur, ramexhnant li temognaedje d' on fossî, wallonnes, 2001-2002)


Ratourneures[candjî]

  1. i court aviè nouv : il est cåzu nouv eures.
    On dit eto: i betche a.
  2. aviè Midi : do costé d' Nonne.
  3. aviè Solea-djus : do costé d' l' Ouwess.
  4. aviè Ponant, aviè Levant : do costé do Ponant.
  5. avier ci : dins ç' payis ci.
    On dit eto: avår ci.
  6. avier la : dins ç' payis la, dins ç' coine la.
    On dit eto: avår la.

Contråve[candjî]

  • (mouvmint vinant après l' sudjet): eviè.

Sinonimeye[candjî]

Ratournaedjes[candjî]

mouvmint vinant après l' sudjet metou come coplemint
  • Francès : vers (fr), dans la direction de (s'approchant de)
dinant ene avirance
i court aviè nouv
  • Francès :
aviè Midi
  • Francès : vers le sud
aviè Solea-djus
  • Francès : vers l'ouest
aviè Ponant, aviè Levant
  • Francès :
avier ci
  • Francès : par ici
avier la
  • Francès : (par) là-bas