dicåçter
Èn årtike di Wiktionary.
Ådvins |
[candjî]
Walon
[candjî] Etimolodjeye et tcherpetaedje
Bodje "dicåce", dobe cawete di codjowaedje -ter.
[candjî] Viebe
| Djin et tins | Codjowa |
|---|---|
| Cåzant Ind. pr. (dji, dj') | dicåçtêye |
| Atôtchî(s) Ind. pr. (vos) | dicåçtez |
| Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | dicåçtans |
| Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | dicåçtêynut |
| Cåzant Ind. fut. (dji, dj') | dicåçtêyrè |
| Cåzant D.I.E. (dji, dj') | dicåçtéve |
| Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj') | dicåçtêye |
| pårt. erirece (dj' a, vos av) | dicåçté |
| Ôtes codjowaedjes | come "tchicter" |
dicåçter
- v. sins coplemint
- v. å coplemint nén direk
- ramasser (ene sacwè d' bon) po fé dicåce.
- Po sognî l' pourcea, e djulete, nos irans mexhner a oidje; e l' awousse, å froumint et a l' avoenne; ey e setimbe, nos irans dicåçter ås crompires (A. Moors-Schoefs).
- ramasser (ene sacwè d' bon) po fé dicåce.
- v. å coplemint
- consacrer a (on sint) e djåzant d' ene eglijhe, evnd..
- L' eglijhe di Bayamont est dicåçtêye a sint Antoenne.
- siner (onk di ses lives) po on lijheu tot djåzant d' l' oteur.
- consacrer a (on sint) e djåzant d' ene eglijhe, evnd..
[candjî] Parintaedje
[candjî] Ratournaedjes
± fé dicåce