dicåçter

Èn årtike di Wiccionaire.
Deus scrijheus dicåçtant leu live

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Bodje « dicåce », avou l’ dobe cawete « -ter » des viebes.

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) dicåçtêye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) dicåçtez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) dicåçtans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) dicåçtêynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) dicåçtêyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) dicåçtéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) dicåçtêye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) dicåçté
Ôtes codjowaedjes come tchicter

dicåçter

  1. (v. sins coplemint) :
    1. fé dicåce.
  2. (v. å coplemint nén direk) :
    1. ramasser (ene sacwè d' bon) po fé dicåce.
      • Po sognî l' pourcea, e djulete, nos irans mexhner a oidje; e l' awousse, å frumint et a l' avoenne; ey e setimbe, nos irans dicåçter ås crompires — A. Moors-Schoefs.
  3. (viebe å coplemint) :
    1. consacrer a (on sint) e djåzant d' ene eglijhe, evnd.
      • L' eglijhe di Bayamont est dicåçtêye a sint Antoenne.
    2. siner (onk di ses lives) po on lijheu tot djåzant d' l' oteur.

Parintaedje[candjî]

Ratournaedjes[candjî]

fé dicåce
consacrer a (on sint) e djåzant d' ene eglijhe, evnd.
siner on live sicrît pa lu-minme, po on tnant di ç' live la, tot cåzant d' èn oteur