mossea
Loukîz a : Mossea
Walon (Rifondou)[candjî]
Etimolodjeye[candjî]
Tayon-bodje tîxhon "mos-" (lu-minme vinant d’ on bodje pregayel mostrant l’ crouweur, k' a dné Mouze, Moxhe, evnd) (minme sinse); avou l’ cawete « -ea ».
Prononçaedje[candjî]
- AFE :
- diferins prononçaedjes : /mɔ.ˈsja/ /mɔ.ˈsɛː/ /mo.ˈsɛ/ (betchfessî ea)
- prononçaedje zero-cnoxheu : /mɔ.ˈsja/
- Ricepeures : mos·sea
Sustantif[candjî]
singulî | pluriyal |
---|---|
mossea | mosseas |
mossea omrin
- (plante) pitite plante foirt simpe, sins foyes, ki vént voltî so les rotches, les åbes et tot la k' i fwait crou et k' gn a del loumire.
- Les mosleus erént mwais après zels, ca is contént k' i lzî purdént leu bon mossea — Lucyin Mahin.
- Les rotches si gåyotént d' mosseas — Albert Lovegnée (fråze rifondowe).
- L' aiwe tchaftêye tot doûçmint din s s' corote, et letchî les mosseas des cayôs — Henry Matterne (fråze rifondowe).
- Li solia vint d’ mète si bonèt
Il a soflé l’ flame di s’ quinquèt
Pa d’zos s’ coûrtèpwinte di mossès
I va dwârmu au fond dès bwès
— w:Émile Bothy. - Qwand on s’pormône avå trîhes èt bwès èt qu’il atome qu’on veûsse, so ine åbe, ine niyèye di fènèsse ou d’mossê— Joseph Minet, "Les oujheas di nosse payis", p. 19.
- A ! Come i dvént halcrosse li pôve pitit poncea
Ki rloye les êrives do rew et k' hosse e mantche,
La k' ses langowès coxhes et kékès viyès plantches
Sont divnowes viermouyeuses do mossea
— Louis Lagauche, "L' inmant" (1947), p. 75 (fråze rifondowe).
-
Toplin d' mosseas so des coxhes
Sinonimeye[candjî]
Parintaedje[candjî]
(minme sourdant etimolodjike)
Mots d’ aplacaedje[candjî]
Ortografeyes[candjî]
Ratournaedjes[candjî]
pitite plante foirt simpe, sins foyes, ki vént voltî so les rotches, les åbes et tot la k' i fwait crou
Waitîz eto[candjî]
Lijhoz l’ årtike mossea so Wikipedia