par

Èn årtike di Wiccionaire.
Loukîz eto : pår, pâr, par-.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Bodje « pa » avou on ristitchî R å coron..

Prononçaedje[candjî]

Divancete[candjî]

Alofômes
pa par

par

  1. Alofôme di pa, divant on mot å mierpî (ene sillabe) metou tot seu :
    1. adviebes « ci », « cial » & « la ».
      • Vinoz par ci ki dji vs mostere les vîs apareys do muzêye.
    2. pronos d’ djin tonike (mi, ti, twè, lu, leye, nos, vos, zels, zeles (mins nén nozôtes, mi-minme…).
      • C’ est par mi k’ elle a-st aprins l’ måle novele.
      • C’ est par ti k’ dj’ a yeu l’ lete di m’ monkeur ?
      • Il ont cmincî par zels.
    3. sacants sustantifs sins prezintoe ni addjectifs avou : « nute », « tchamp », « bwès », « djoû », « moes », « an », «djin».
      • Catoize djins ki vlèt passer houte del Grande Bleuse Basse, par nute, ene nuteye k’ i fwait noer come dins del noere tripe. Lucyin Mahin.
      • D’ å Såt disk’ a l’ plinne des avions ås Buretes a Bôvetchén, i gn aveut, å dpus, po on cwårt d’ eure di rote par tchamp. Jacques Desmet, On Sånî a pårt.
      • L’ atelêye esteut co on côp ahotêye a ene dijhinne di metes del schavêye ki montéve par bwès, disk’ a l’ cinse di Beassårt. Jacques Desmet, On Sånî a pårt.
      • Prinde ene pilule deus côps par djoû ; ene gazete ki rexhe on côp par moes ; dj’ inme mî d’ payî cwate côps par an.
      • Gn a ostant d’ dorêyes po ostant d’ invités ; ça fwait deus bokets par djin.

Mots d’ aplacaedje[candjî]

Mots vijhéns[candjî]

(sifwaitès alofômes di dvancetes)

Pwaire minimom[candjî]

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
  • par : O4 (a « nut′ », « passer », evnd), S0 (a « pa »)
  • pâr : C106 (a « pa »)
  • por : E1 (a « po 2 »), S0 (a « pa »)
  • par : R13 (a « pa »)

Ratournaedjes[candjî]

Loukîz a : pa

Francès[candjî]

Divancete[candjî]

par

  1. (plaece) pa; (par dins sacwants cas, come espliké pus hôt).
    • Je passerai par Charleroi.
      • Dji pasrè pa Tchålerwè.
    • C’est par ici ?
      • C’ est par ci ?
  2. (oteur d’ on scrît) da.
    • "Nouvelles effarantes" par François Déom.
      • "Ewaerantès noveles" da Françwès Deyom.
  3. (vwès passive) di (do, del, dal, des).
    • Tu seras mangé par le grand méchant loup.
      • Vos seroz magnî do grand metchant leu.
    • Dans 20 ans, j’aurai été dévoré par les vers de terre.
      • Dins 20 ans, dj’ årè yeu stî magnî des viers.