cougnî : Diferince etur modêyes
m «Motî:(no) (limero)|(håynaedje)» -> «(no)#Walon (limero)|(håynaedje)» |
Aucun résumé des modifications |
||
Roye 4: | Roye 4: | ||
{{==Et1|Walon 1}} |
{{==Et1|Walon 1}} |
||
<FONT COLOR="#ff0000"><B>cougnî</B></FONT> [v.c.] |
|||
{{==Vi|wa}} |
|||
⚫ | |||
{{-cowait-|cougn}} |
|||
{{np}} {{vc}} |
|||
# fé moussî, tot bouxhant dsu. |
|||
#:'''''Cougnîz''' mu on crampon dins ç' på la. |
|||
{{dal}} |
|||
⚫ | |||
<FONT COLOR="#0000ff">>> cougnî dins l' tiesse</FONT>; u: <FONT COLOR="#0000ff">li cougnî ki:</FONT> fé comprinde (ki). <I>On n' lyi sait cougnî ça dins s' tiesse.</I> <I>Ci-la, i nos l' aveut cougnî sacwants côps ki l' sint Nicolai, c' esteut ene emantcheure po fé tni påjhires on moes d' astok</I> (J.L. Fauconnier). <span lang=fr>F. faire comprendre, persuader, enfoncer dans le crâne, convaincre, suggérer.</span> |
<FONT COLOR="#0000ff">>> cougnî dins l' tiesse</FONT>; u: <FONT COLOR="#0000ff">li cougnî ki:</FONT> fé comprinde (ki). <I>On n' lyi sait cougnî ça dins s' tiesse.</I> <I>Ci-la, i nos l' aveut cougnî sacwants côps ki l' sint Nicolai, c' esteut ene emantcheure po fé tni påjhires on moes d' astok</I> (J.L. Fauconnier). <span lang=fr>F. faire comprendre, persuader, enfoncer dans le crâne, convaincre, suggérer.</span> |
||
Modêye do 14 fevrî 2018 à 22:44
Walon
Djin et tins | Codjowa |
---|---|
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | cougne |
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | cougnîz |
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | cougnans |
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | cougnnut |
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | cougnrè |
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | cougnive |
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | cougne |
pårt. erirece (dj’ a, vos av) | cougnî |
Ôtes codjowaedjes | come waitî |
cougnî (viebe å coplemint)
- fé moussî, tot bouxhant dsu.
- Cougnîz mu on crampon dins ç' på la.
Les houyeus cougnèt des bos et des ablos po-z espaitchî l' taeye di bodjî (L. Marcelle). rl a: tchôkî, herer, stitchî, bôrer. F. enfoncer, introduire. >> cougnî dins l' tiesse; u: li cougnî ki: fé comprinde (ki). On n' lyi sait cougnî ça dins s' tiesse. Ci-la, i nos l' aveut cougnî sacwants côps ki l' sint Nicolai, c' esteut ene emantcheure po fé tni påjhires on moes d' astok (J.L. Fauconnier). F. faire comprendre, persuader, enfoncer dans le crâne, convaincre, suggérer.
2. fé tni comifåt avou des cougnets. Dj' alans cougnî ces stançons la po k' i n' bodjénxhe nén. Dj' a cougnî l' mantche do mårtea (ramexhné pa M. Francard). F. coincer, caler, assujettir.
Etimolodjeye: viebe fwait sol bodje "cougne" (cougnet).
| cougnî, cougneye
I. [addj. & o.f.n.] onk (ene) on pô drole (come s' on lyi åreut bouxhî so s' tiesse). rl a: dimey-cougnî.
II. [n.dj.] no d' famile di Walonreye, e F. Cougnet, Coeugniet, Cogné, Cognet, Cognez.
Disfondowes: cougnî, cougni, cougné, cougnè, cogné, cognè.
Etimolodjeye: pårticipe erirece di "cougnî (1)"
cougnî 2 (codjowaedje) (må-aclevé)
I. [v.c.]
1. fé l' amour a (ene feme). Ele si lait cougnî pa tertos. rl a: cayî, båjhî, arindjî. F. posséder, coïter, baiser.
2. emantchî, djonde. rl a: gorler. F. attraper, duper, baiser.
II. [v.s.c.] s' acopler. Gn aveut des Flaminds ki vlént aprinde li walon: cwè k' c' est, les troes prumîs mots? et mi responde: boere, magnî, cougnî (ramexhné pa L. Mahin). F. baiser, copuler, forniquer.
Disfondowes: cougnî, couni, cougner, cougnè.
Ratourneures
- Li ci ki magne bén cougne bén dijhêye po ecoraedjî (èn ome) a magnî.