après

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Aplacaedje di : «a» + «près».

Prononçaedje[candjî]

Divancete[candjî]

après (nén candjåve)

  1. mostere ene sacwè k' endè shût ene ôte, dins l' tins.
    • Insi, dins l' veye, tot est reglé: Après l' ivier vénrè l' esté; Adon pocwè s' ecatiner?
    • Après l' shijhe, gn aveut co des scolîs k' el ratindént et i n' a nén fwait mene di vleur après Gilbert Renson (fråze rifondowe).
  2. do costé di.
    • C' est on motî d' après Nameur.
  3. mostere ene sakî, ene biesse k' on saye d' atôtchî.
    • Dji creye après lu, mins i n' ôt nén.
    • Dji ratind après leye dispu deus eures.
    • Dji cour après lu et dj' l' apice på hoûssea do dos.
    • Il est ratchemi après leye.

Ratourneures[candjî]

  1. après nos, les moxhes, après nos, les viers al cawe
  2. tchet d' après l' Sint-Djhan

Mots d’ aplacaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

passé

Contråve[candjî]

(po sacwè ki shût dins l' tins): divant (avant)

Fås amisse[candjî]

e francès, «après» n' a nén l' sinse di «do costé di», ni waire «voleur ridjonde»

Rilomêye do mot[candjî]

Li mot dins on tite di live, di gazete, di soce, di marke Les diccionaires walon-francès da Chantal Denis eyet da Lucien Somme ont come sortite «Motî d' après Nameur et avår la»

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

mostere ene sacwè ki shût dins l' tins.
saye d' atôtchî, di djonde

Adviebe[candjî]

après (nén candjåve)

  1. a on moumint pus tård.
    • Leyî çoula d' costé; on l' frè bén après.

Ratourneures[candjî]

  1. dimwin u après

Ratournaedjes[candjî]

a on moumint pus tård

Sustantif[candjî]

après (nén candjåve)

  1. dins l’ ratourneure : «a l' après di»

Francès[candjî]

Divancete[candjî]

après femrin

  1. après (mot scrît e francès come e walon, mins k' a des sinses diferins)