Sujet sur Uzeu copene:Lucyin

Codjowaedje des viebes del prumire troke avou l' coron -ster

15
Reptilien.19831209BE1 (copinercontribouwaedjes)

Pocwè çk' ele dobe cogne -sse(s) n' a nén stî ritnowe e Rfondou po IP123s et SP123s, metans coster : ça costêye / cosse ?

  • costéye C54
  • koss E203
  • cosse E1, S0
  • cousse O0,O4

et l' minme po goster : ça gostêye / gosse ; oister : dji n' oistêye / oisse nén...

evnd. evnd.

Ça m' shonne tolminme foirt sipårdou, neni ?

Lucyin (copinercontribouwaedjes)

Dji n' so nén conte. Ça n' a måy sitî atåvlé. C' esteut dandjreus po n' nén mopliyî les sôres di codjowaedjes. So l' Årdene nonnrece, c' est come çoula ossu. ça cousse, ça gousse, dju rônsse la taule.

Come gn a pus grand djin ki boute so li rfondaedje, et k' nos estans d' acoird nozôtes deus, on l' pout mete come acertiné. MINS: i l' fåreut scrire:

Dji vos rdene li mwin.

Lucyin (copinercontribouwaedjes)

gn a eto "arester" ki l' court codjowa est acertiné dins l' mot resse-boû (plante k' arestêye les boûs atélés).

Ces coûtès fômes la sont bén ahessåves cwand on rfond del powezeye, ca avou les ôtes, on a on pî did pus.

Reptilien.19831209BE1 (copinercontribouwaedjes)

@Srtxg

Come c' est cåzu l' minme sacwè po l' coron -rser (li R toume, li S est foirt) : vierser (viersî), dji viesse, nén dji viersêye (vierseye), et po -rdjî/-rtchî : tcherdjî, dji tchedje (li R toume, li DJ/TCH est foirt), dji mi dmande pocwè toirtchî si codjowe dji toirtcheye et nén dji toitche (« on twètche » E1, ça divreut esse li minme divins CO4) ; fortchî : dji fotche (C54 « dji fortchîye/fotche ») ?

On direut k' e walon li S est pus foirt kel T lu-minme pus foirt kel R.

Srtxg (copinercontribouwaedjes)

motoit ki "toirtchî" vént di "toirtyî" ?

li corwaitaedje do codjowaedje des viebes c' est ene sacwè ki dmeure co a fé (dj' a cmincî a rascode des infôrmåcions; pol moumint dj' a on gros fitchî tåvleu a mitan rimpli; i fåreut l' mete so ene båze di dnêyes po poleur vormint ovrer dsu)

Vocial les diferins codjowaedjes dins les 3 grands lives di Codjowaedje ki dji cnoxhe (Gillard (Cinte), Francard (Sud), Stasse (Ess))) po les familes di viebes:

toirtchî
fortchî
schoircî
amoircî
  • Gilliard:

toirtchî et fortchî : modele 27

fortchî (A=fortch-, B=C=fortchîy ou B=C=fotch-); dobe codjowaedje; sicrît avou l' betchfessî "ey" do rfondou ça dene: (A=fortch, B=C=fortchey- ou B=C=fotch; dji fotche ou fortcheye, nos fortchans, i fotchnut ou fortcheynut, dj' a fortchî).

schoircî (disfondowe [-si:]) : modele 24

bambî (bambyî) (A=bamby- B=C=bambîy-; dji bambîye, nos bambians, i bambîynut, dj' a bambî); e rfondou on eploye li betchfessî "ey", di pus po l' infinitf et l' pårticipe passé on eploye -yî (nén djusse ); c' est l' 3inme troke da Hendschel: (A=bamby- B=C=bambey-; dji bambeye, nos bambians, i bambeynut, dj' a bambyî).

schoircî (disfondowe [-ʃi:]) : modele 25

chwarchî (schoircî) (A=chwarch- B=C=chwarchîy-; dji chwarchîye, nos chwarchans, i chwarchîynut, dj' a chwarchî)

amoircî : modele 18

picî (A=B=C=piç-, dji pice, nos piçans, i piçnut, dj' a picî) come «baxhî» mins candjmint c <-> ç

amôrcî, dj' amôrce, nos amôrçans, il amôrçnut ni shût nén l' fonolodjeye walone (c' est co pé avou dèzamôrcer); mins on l' pôreut erîler : dj' amoice, nos amoirçans, il amoiçnut

=> toirtchî & fortchî : dobe codjowaedje, come tcherdjî ou (cåzu come) netyî.
=> schoircî : (cåzu come) netyî
=> amoircî : come tcherdjî
  • Francard:

toirtchî : modele 101 ou 104 (kitoirtchî:104, distoirtchî:104 u 101, ratoirtchî et toirtchî:101)

(101) ratôrtchi, -tyi (ratoirtchî) (A=ratôrtch- ou ratôrti- [ratɔːrtj], B=C=ratôrtî-; i ratôrtîe, i ratôrtchant, -tiant; i ratôrtîrè; ki dj' ratôrtîche; dj' ê ratôrtchi, -tyi)
(104) tchèrdji (tcherdjî) (A=tchèrdj-, B=C=tchèdj-; i tchèdje, i tchèrdjant; i tchèdjrè; ki dj' tchèdje; dj' ê tchèrdji)

fortchî : modele 109

martchi (mårtchî) (A=B=C=martch-; i martche, i martchant; i martchrè; ki dj' martche; dj' ê martchi)

schoircî : modele 102

chwarci (schoircî) (A=chwarç-, B=C=chwaç-; i chwace, i chwarçant; i chwaçrè; ki dj' chwace; dj' ê chwarci)

amoircî : modele 57 (amorcer)

valser (A=B=C=vals-; i valse, i valsant; i valsrè; ki dj' valse; dj' ê valsé)

amorcer est del prumire troke, mins on pôreut, come po Gilliard, erîler come tcherdjî; do côp:

=> toirtchî : dobe codjowaedje, come tcherdjî ou (cåzu come) netyî.
=> fortchî, schoircî, amoircî : come tcherdjî


  • Stasse:

toirtchî : pådje 69

tchèrdjî (tcherdjî) (A=tchèrdj- B=C=tchèdj-)

fortchî, efortchî: pådje 66 (mmins refortchî pådje 69!)

ècorèdjî (ecoraedjî) (66) (A=ècorèdj- B=C=ècorèdjèy-)

schoircî : p. 68

bèzècî (bezaecî) (68) (A=bèzèç- B=C=bèzècèy-)

amoircî : p. 70

amwèrcî (amoircî) (70) (A=amwèrç- B=C=amwèç-)
  • Stasse simplifyî (seulmint les diferinces di codjowaedje, nén d' ortografeye) :

toirtchî, amoircî : pådje 69

tchèrdjî (tcherdjî) (A=tchèrdj- B=C=tchèdj-)

fortchî, schoircî: pådje 66

ècorèdjî (ecoraedjî) (66) (A=ècorèdj- B=C=ècorèdjèy-)
=> toirtchî, amoircî : come tcherdjî
=> fortchî, efortchî, schoircî : avou moyeye (mins c' est _foirt_ corant; bråmint ni sont nén rpris insi e rfondou; do côp, on pout prinde come tcherdjî (c' est l' cas do modele ecoraedjî) si dins ls ôtes codjowaedjes ça shût çoula.


Tot metou eshonne, on pôreut atåvler :

=> toirtchî : dobe codjowaedje so 2, come tcherdjî dins 1 => dobe codjowaedje e rfondou
=> fortchî : dobe codjowaedje dins 1, come tcherdjî dins 1, avou moyeye dins 1 => dobe codjowaedje e rfondou
=> schoircî : moyeye so 2, come tcherdjî dins 1 => avou moyeye e rfondou
=> amoircî : moyeye seulmint dins l' codjwoaedje lidjwès => come tcherdjî e rfondou 
toirtchî
dji toitche u toirtcheye, nos toirtchans, i toitchnut u toirtcheynut
fortchî
dji fotche u fortcheye, nos fortchans, i fotchnut u fortcheynut
schoircî
dji schoirceye, nos schoirçans, i schoirceynut
amoircî
dj' amoice, nos amoirçans, il amoiçnut
Lucyin (copinercontribouwaedjes)

Adon:

  • dji toitche + dji toirtcheye
  • dji fotche + dji fortcheye
  • dji schoirceye
  • dj' amoice

Dj' a fwait amoircî, mins po toirtchî, li modele {{-codjow-|troke=2|A=toirtch|B=toitch|B.2=toirtch|come=waitî}} ni va nén.

Srtxg (copinercontribouwaedjes)

I n' aveut pont d' rîles di dobe codjowaedje pol modele del 2inme troke; djels a radjouté.

Eto, s' i gn a on dobe codjowaedje, ça n' pout nén esse come=waitî, ki lu n' end a k' on seu (toirtchî c' est ene famile da lu; avou ratoirtchî, evnd a mete come=toirtchî).

Eyet l' 2inme codjowaedje, c' est B.2=toirtchey (dji l' a coridjî sol pådje toirtchî)

Djels a eto metous a djoû sol coridjrece eyet l' codjowoe.

Lucyin (copinercontribouwaedjes)

Co des candidats del deujhinme troke å dobe codjowaedje (poy k' on a-st askepyî cisse categoreye la avou "toirtchî":

Loucans ossi tos les viebes do Modele:-cohertch-

Lucyin (copinercontribouwaedjes)

@Srtxg: Dj' a rcopyî li modele "toirtchî" po ces deus viebes la, so leu pådje.

Dj' a sayî d' candjî li modele Modele:-cohertch-, mins dj' a rnoncî. Fåreut motoit vey viebe pa viebe (end a ene pitite dijhinne, mins sacwants parints inte zels.

Srtxg (copinercontribouwaedjes)

li modele -cohertch- (ki n' divreut pus esse eployî, come les ôtes -coxxxx-) est eployî nén seulmint po hertchî, mins eto po:

 verdjî;;66;105
  • Stasse 66: modele ecoraedjî, A=ecoraedj, B=ecoraedjey (dins Gilliard, Francard ey e rfondoun li famile d' ecoraedjî c' est A=B=ecoraedj; et ècorèdjî et rdjî ni dvrént nén esse dins ene minme famile... dji notre djusse "verdjî" est avou mouyeye dins Stasse)
  • Francard 105: modele verdjî, A=verdj, B=verdjey
 => les deus wice ki l' viebe aparexhe ont l' minme codjowaedje, avou mouyeye
 => e rfondou: verdjî, A=verdj, B=verdjey
 {{-codjow-|troke=2|A=verdj|B=verdjey}}
 foirdjî;25;66;
 rifoirdjî;25;66;
 foirdjî;25;;;
 goirdjî;25;;;
 disgoirdjî;;;57
  • Gillard 25: modele schoircî, A=schoirç, B=schoircey
  • Francard 57: modele valser, A=B=vals (c' est on calcaedje setch do francès, avou ene sillabe V-l-s ki n' si pout nén e walon; prôbablumint ki c' est po "dègôrjer" ou ene sacwè insi)
 => Nameur et Lidje ont on codjowaedje avou mouyeye
 => e rfondou foirdjî, A=foidj, B=foirdjey
 {{-codjow-|troke=2|A=~oirdj|B=~oirdjey|come=foirdjî}}

-cohertch- est eto eployî po "rehargnî"; dins m' djivêye dji n' trouve avou -rgn- ki (avou ene sitoele mots nén rfondou):

  • rèwargnî;25;;

spårgnî;20;64; aboirgnî;20;69; asboirgnî;20;;

  • cwargnî;25;;
  • lwargnî;25;;


  • Gilliard 20 : modele astårdjî, A=astårdj, B=astådj
  • Gillard 25: modele schoircî, A=schoirç, B=schoircey
  • Stasse 64 : modele magnî, A=B=magn (uh??? c' est surmint ene flotche di tapaedje di m' pårt, ou ene flotche dins l' live Stasse, spårgnî ni pout nén esse come magnî)
  • Stasse 69: modele tcherdjî, A=tcherdj, B=tchedj
=> pol seu avou on codjowaedje seur so deus lives c' est avou piede di cossoune
=> c' est l' cas eto e rfondou po "spårgnî"
=> e rfondou, spårgnî et (famile di boirgnî) A=spårgn, B=spågn
 {{-codjow-|troke=2|A=~rgn|B=~gn|come=spårgnî}}
(a noter ki les troes ki dmorèt e dotance sont eto troes ki dji n' aveut nén sepou rfonde...)
=> "rehargnî" aveut stî metou avou mouyeye sol wiccionaire, come dins Gilliard... li mete insi pol moumint ?
 {{-codjow-|troke=2|A=rehargn|B=rehargney}}
=> po "loirgnî", i gn a "loigne" et "loignreye" k' apontèt purade po ene piete di cossoune
Srtxg (copinercontribouwaedjes)

hertchî et s' famile :(les 3 limeros sont les modèles di codjowaedje Gilliard, Stasse et Francard):

hertchî;25;69;108
kihertchî;25;69;108
ahertchî;;69;
ehertchî;;69;
rahertchî;;69;
rehertchî;;69;
rihertchî;;69;
  • Gillard 25: modele schoircî, A=schoirç, B=schoircey
  • Stasse 69: modele tcherdjî, A=tcherdj, B=tchedj
  • Francard 108: modele hertchî, A=hertch, B=hetch
avou mouyeye a Nameur; avou piede di cossoune a Lidje a Bastogne
=> l' idêye di fé e rfondou on dobe codjowaedje avou les deus modeles
=> hertchî, A=hertch, B=hertchey u B=hetch
(modele diferin di toirtchî, ki lu a des dobes codjowaedjes coinreçmint eto)
 {{-codjow-|troke=2|A=~rtch|B=~tch|B.2=~rtchey|come=hertchî}}


toirtchî et s' famile:

 c(o)toirtchî;27;69;104
 distoirtchî;27;69;104,101
 ratoirtchî;27;69;101
 ritoirtchî;27;69;
 toirtchî;27;69;101
 etoirtchî;27;;;
 ristoirtchî;27;;;
 stoirtchî;27;;;

dedaj corwaitî pus hôt;

  • Gillard 27: modele fortchî, dobe codjowaedje; A=fortch, B=fortchey u B=fotch
  • Francard 104: modele tcherdjî, A=tcherd, B=tchedj
  • Francard 101: modele ratoirtchî/ratoirtyî, A=ratoirtch/ratoirty, B=ratoirtey
=> toirtchî : dobe codjowaedje so 2 (Nameur & Bastogne), come tcherdjî a Lidje => dobe codjowaedje e rfondou
=> toirtchî, A=toirtch, B=toirtchey u B=toitch
=> ene famile diferinne di hertchî eto cåze des cognes coinrece -rty- a costé di -rtch-
(etimolodjicmint ça vént di -tyî, pinse dju)
 {{-codjow-|troke=2|A=~rtch|B=~tch|B.2=~rtchey|come=toirtchî}}
Srtxg (copinercontribouwaedjes)
Lucyin (copinercontribouwaedjes)

Gråces. On vierè çoula po les viebes metou come "codjowaedje hertchî" cwand dj' årè tot fwait l' Rantoele 98 (dins 2, 3 djoûs).

Srtxg (copinercontribouwaedjes)

A, dj' a ddja candjî les årtikes k' eployént -cohertch- po k' ça soeye comifåt sorlon çou k' a stî dit cial (vey li côde modeles ki dj' a metou e cråssès letes).

(i fåreut k' dji tuze a mete dins ene båze di dnêyes les infos des viebes ki dj' a, po:

  • ki ça soeye cweråve pa tertos so ene pådje waibe
  • ki dj' åye di l' aidance po-z ecôder çou ki manke co (i n' a k' ~10% ou co moens des viebes Francard)
  • fé l' ovraedje di corwaitaedje et di modeles pol codjowaedje a prinde e rfondou (çou k' on vént d' fé cial po les familes hertchî, toirtchî,... mins po tos les viebes)
Lucyin (copinercontribouwaedjes)
Répondre à « Codjowaedje des viebes del prumire troke avou l' coron -ster »