Aller au contenu

Sujet sur Uzeu copene:Srtxg/Flow

sessouwalité / sessuwalité

2
Reptilien.19831209BE1 (copinercontribouwaedjes)

Pol modele {{seke}}. Nén seur di l' ortografeye... On les trouve ambedeus so Wikipedia (vaici).

Dji n' sai pocwè, mins l' « i » m' djinne, surmint pask' on dit kiminålté, contåbilté, evnd.

Srtxg (copinercontribouwaedjes)

C' est a croere ki c' est des mots ki fjhèt sogne ås diccionairîs; on nel trouve dins nouk...

Dins l' coridjrece po hunspell ki dj' mintén, i gn a "eterosessuwal/a" et "omosessuwal/a" (li "/a" c' est on drapea po les addjectifs); mins :

  • li cawete -al come walonijhaedje del cawete francesse -el des addjectifs n' est pus waire eployeye (såf po troes mots : "ewal", "pluriyal" et "duwal")
  • i gn a ene flotche (-ose- ni s' pout nén e rfondou, ça doet esse -oze- oudonbén -osse-)

Dins l' coridjrece todi i gn a eto:

"secsuwalité/f*" et "secsuwel/a" (li /f c' est on drapea po les sustantifs femrins)

So R11 i gn a omossecsuwel (ki coridje les deus ponts cial pa dzeur, mins avou "cs" el plaece di "ss")

Pol kesse di prinde -ouwel/-ouwalité oudonbén -uwel/-uwalité

Sol DTW

  • avou -uw- : 17 mots; nouk di zels n' a d' disfondowe avou "ou"
  • avou -ouw- : 7 mots; 4 di zels ont des disfondowes avou "ou" dins E1 (bodjes continouw- et abitouw-) ; les 3 ôtes mots c' est l' bodje actouw-, n' egzistêye nén dins E1; motoit rfondou avou "ou" sol modele di "continouwel"; "actouwalité" a stî decidé insi a on raploû rfondaedje e 2010; et dvant çoula scrît "actouwålité" dins R9.

Sol coridjrece

  • avou -uw- : 10 bodjes (13 mots); emey zels des -se(ss|cs)uwel-/-se(ss|cs)uwalité
  • avou -ouw- : 5 bodjes (7 mots): continouwel, abituwel, actouwalité; eto "rouwale" "mouwea,mouwale"

Ça m' shonne clair ki, sins disfondowe levantrece avou "ou", li rfondaedje si frè avou "u"; dj' ô bén come li mot francès, djusse avou on /w/ di walonijhaedje po l' ahiket des voyales.


Pol tchuze cs/k/ss pol calcaedje do "x", sol DTW on trouve :

  • cs : 7 côps ( anecs-, -flecsion; tecse) (n' î sont nén, mins dj' eploye eto indecs-, lecsike )
  • ss : 6 côps (esprès, espression,...; espweter; estra-)

C' est foirt sovint (si nén todi) des mots sincieus k' e francès (et ls ôtes lingaedjes romans) on stî ahivés sol tård. Dji so po, cwand ça arive al fén d' on mot (calcaedje do francès -x/-xe/-xte) di scrire -cse, a môde di cåzu-betchfessî (leyant libe les deus prononçaedjes walonijhîs k' egzistèt po do bon, avou /-k/ et avou /-s/).

Divintrinnmint, dins des cas k' i gn a li prononçaedje /ks/ est bén clair, adon li scrire -cs- ça va tot seu (c' est l' cas del famile di "anecser").

Mins po "secsuwel/sessuwel" c' est nén ossu clair; i gn a ostant d' egzimpes avou "cs" k' avou "ss"; li cogne avou "cs" a por leye d' aveur sitî so R11 et sol DTW (c' est eto, po "secsuwel, secsuwalité" les cognes dins l' coridjrece)

(PS: dj' erîle sol coridjrece les viyès cognes omosessuwal, eterosessuwal => omossecsuwel, eterossecsuwel; come po "secsuwel"; dji n' sai nén çou ki serè tchoezi al fén, mins tote li famile di mots doet s' erîler parey bén seur)