Pol modele {{seke}}. Nén seur di l' ortografeye... On les trouve ambedeus so Wikipedia (vaici).
Dji n' sai pocwè, mins l' « i » m' djinne, surmint pask' on dit kiminålté, contåbilté, evnd.
Pol modele {{seke}}. Nén seur di l' ortografeye... On les trouve ambedeus so Wikipedia (vaici).
Dji n' sai pocwè, mins l' « i » m' djinne, surmint pask' on dit kiminålté, contåbilté, evnd.
C' est a croere ki c' est des mots ki fjhèt sogne ås diccionairîs; on nel trouve dins nouk...
Dins l' coridjrece po hunspell ki dj' mintén, i gn a "eterosessuwal/a" et "omosessuwal/a" (li "/a" c' est on drapea po les addjectifs); mins :
Dins l' coridjrece todi i gn a eto:
"secsuwalité/f*" et "secsuwel/a" (li /f c' est on drapea po les sustantifs femrins)
So R11 i gn a omossecsuwel (ki coridje les deus ponts cial pa dzeur, mins avou "cs" el plaece di "ss")
Pol kesse di prinde -ouwel/-ouwalité oudonbén -uwel/-uwalité
Sol DTW
Sol coridjrece
Ça m' shonne clair ki, sins disfondowe levantrece avou "ou", li rfondaedje si frè avou "u"; dj' ô bén come li mot francès, djusse avou on /w/ di walonijhaedje po l' ahiket des voyales.
Pol tchuze cs/k/ss pol calcaedje do "x", sol DTW on trouve :
C' est foirt sovint (si nén todi) des mots sincieus k' e francès (et ls ôtes lingaedjes romans) on stî ahivés sol tård. Dji so po, cwand ça arive al fén d' on mot (calcaedje do francès -x/-xe/-xte) di scrire -cse, a môde di cåzu-betchfessî (leyant libe les deus prononçaedjes walonijhîs k' egzistèt po do bon, avou /-k/ et avou /-s/).
Divintrinnmint, dins des cas k' i gn a li prononçaedje /ks/ est bén clair, adon li scrire -cs- ça va tot seu (c' est l' cas del famile di "anecser").
Mins po "secsuwel/sessuwel" c' est nén ossu clair; i gn a ostant d' egzimpes avou "cs" k' avou "ss"; li cogne avou "cs" a por leye d' aveur sitî so R11 et sol DTW (c' est eto, po "secsuwel, secsuwalité" les cognes dins l' coridjrece)
(PS: dj' erîle sol coridjrece les viyès cognes omosessuwal, eterosessuwal => omossecsuwel, eterossecsuwel; come po "secsuwel"; dji n' sai nén çou ki serè tchoezi al fén, mins tote li famile di mots doet s' erîler parey bén seur)