apicî

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Do viebe « picî » avou l’ betchete « a- » d’ aprepiaedje des viebes. Oubén racuzinåve avou l’ burton pegañ et l’ roumin apuca, minme sinse.

Prononçaedje[candjî]

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) apice
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) apicîz
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) apiçans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) apiçnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) apiçrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) apicive
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) apice
pårt. erirece (dj’ a, vos av) apicî
Ôtes codjowaedjes come picî

apicî (viebe å coplemint)

  1. prinde avou ses mwins, avou ses grawes, et bén tni.
    • (Les ptits gaméns so les tchvås-godets) Dj’ a-st avindou l’ flotchêye, mins dju n’ l’ a seu apicî. Båze di dnêyes di l’ Årdene nonnrece, a « avinde » (fråze rifondowe).
    • Por on manant, dji vos l’ garanti,
      Apicî on pwin, i volerè è prîjon.
      Mins lès pourcias qu’ont l’ brès long
      Il âront todi raîson
      Jacques Desmet.
    • I pierdèt l' tiesse, volèt-st ås måjhires, disk' a tant k' ele end åye apicî onk. Ele li poite evoye; on l' etind s' alonti tot crêcsant Louis Lagauche, "Li hatche di bronze" (1937), p. 70 (fråze rifondowe).
  2. (djustice) prinde po mete el prijhon.
  3. (imådjreçmint) etinde, comprinde.

Ratourneures[candjî]

  1. et ki l’ diåle t’ apice (response måloniesse a « ki l’ Bon Diu vs benixhe », aprume dit e francès

Parintaedje[candjî]

Mots vijhéns[candjî]

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

prinde avou ses mwins et serer
prinde po mete el prijhon

Pårticipe erirece[candjî]

apicî omrin

  1. Pårticipe erirece omrin do viebe "apicî", ki pout esse eployî come addjectif et come sustantif.