Aller au contenu

bancter

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Bodje « banket », avou l’ dobe cawete « -er » des viebes

Prononçaedje

[candjî]

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) banctêye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) banctez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) banctans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) banctêynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) banctêyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) banctéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) banctêye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) bancté
Ôtes codjowaedjes come tchicter

bancter (v. sins coplemint)

  1. sovint hôt dvins des bankets.
    • I n' fwait k' bancter. Motî Forir (fråze rifondowe).
    • Cial e nosse bele kipagneye,
      Wice k' on s' amuze come tos frés,
      Li plaijhi est sins parey :
      Ni låtchans nén d' bancter. Jean Dessard, D'ine cohe so l'aute, 1939, p.147, Vîve Saint-Åbin (1937) (fråze rifondowe).

Parintaedje

[candjî]

Mots vijhéns

[candjî]

Sipårdaedje do mot

[candjî]

w. do Levant

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
fé sovint hôt dvins des bankets