batant
Apparence
Pårticipe erirece
[candjî]batant (nén candjåve)
- Do viebe « bate »
- Tot s' batant l' djoû del fiesse,
On côp d' pougn k' i rçuva,
L' esboirgna :
Come il aveut beu,
L' ôte el bouxha djus,
Dispoy, i n' voet pus. — Henri Forir, Blouwett lîgeoiss, On bon pârti (traduit du français), 1843, p.29 (fråze rifondowe). - So l’ matinèye, lès colons d’a Lamadje
fèt baraka tot rôquiant, tot s’ batant
On dwème tote nut’ avou lès-oûy å lådje. — Joseph André, È grunî di m’ bèle-mére.
- Tot s' batant l' djoû del fiesse,
Addjectif
[candjî]singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | batant | batants |
femrin padrî | batante | batantes |
femrin padvant | batante | batantès |
batant omrin (come addjectif djondrece, metou padvant u padrî l’ no)
- ki bate.
- tot a groubiotes.
- Ene voye k' est batante. — D.T.W.
Ratourneures
[candjî]- abit tot batant noû
- moenner tabeur batant
Sinonimeye
[candjî]tot a groubiotes
Mots d’ aplacaedje
[candjî]Ortografeyes
[candjî]Ratournaedjes
[candjî]-
Ouxh a deus batants
-
Ôrlodje et si batant
-
Eruni batant d' ene cloke
Sustantif
[candjî]singulî | pluriyal |
---|---|
batant | batants |
batant omrin
- (mot des mnujhîs et scrinîs) pårteye d' èn ouxh ki s' drouve, simpe ou dobe.
- Vocial Monsieu l' markis, drovoz les deus batants. — Motî Forir (fråze rifondowe).
- Come ene naeçale k' est berlondjeye
Pazès waches d' on gris oceyan,
Dirî l' grande poite a deus batants
C' est nosse prijhon, dins si stindêye. (ratourné pa L. Mahin)
- pwès k sieve a dner l' foice a ene ôrlodje po roter.
- Les aweyes d’ ene basse ôrlodje î stampèt dispoy todi, et s’ n’ a t i djourmåy on gnognot ou l’ ôte – cwand ç’ n’ est nén on gnognot et ls ôtes – ki fwait clèbîce* avou s’ pezant batant, k’ i n’ birlance pus k’ adon, åresse. — Arthur Xhignesse, « Boule-di-Gôme », 1912, p.5 (fråze rifondowe).
- bata d' ene cloke.
- Batant d' ene cloke. — Motî Haust (fråze rifondowe).
- Les troes tatleus ont co dvizé del clotche do mwaisse di scole ki s' aveut evolé kécfeye po Rome, et k' a rvinou, mins sins pupont d' batant, sacwants djoûs pus tård. — Jean-Luc Fauconnier, Ène coupe di deûs, p. 72 (fråze rifondowe).
- bat-l’-pî d' on cariot.