Aller au contenu

batant

Èn årtike di Wiccionaire.

Pårticipe erirece

[candjî]

batant (nén candjåve)

  1. Do viebe « bate »
    • Tot s' batant l' djoû del fiesse,
      On côp d' pougn k' i rçuva,
      L' esboirgna :
      Come il aveut beu,
      L' ôte el bouxha djus,
      Dispoy, i n' voet pus. Henri Forir, Blouwett lîgeoiss, On bon pârti (traduit du français), 1843, p.29 (fråze rifondowe).
    • So l’ matinèye, lès colons d’a Lamadje
      fèt baraka tot rôquiant, tot s’ batant
      On dwème tote nut’ avou lès-oûy å lådje.
      Joseph André, È grunî di m’ bèle-mére.

Addjectif

[candjî]
singulî pluriyal
omrin batant batants
femrin padrî batante batantes
femrin padvant batante batantès

batant omrin (come addjectif djondrece, metou padvant u padrî l’ no)

  1. ki bate.
  2. tot a groubiotes.
    • Ene voye k' est batante. D.T.W.

Ratourneures

[candjî]
  1. abit tot batant noû
  2. moenner tabeur batant

Sinonimeye

[candjî]
tot a groubiotes

Mots d’ aplacaedje

[candjî]

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
tot a groubiotes

Sustantif

[candjî]
singulî pluriyal
batant batants

batant omrin

  1. (mot des mnujhîs et scrinîs) pårteye d' èn ouxh ki s' drouve, simpe ou dobe.
    • Vocial Monsieu l' markis, drovoz les deus batants. Motî Forir (fråze rifondowe).
    • Come ene naeçale k' est berlondjeye
      Pazès waches d' on gris oceyan,
      Dirî l' grande poite a deus batants
      C' est nosse prijhon, dins si stindêye. (ratourné pa L. Mahin)
  2. pwès k sieve a dner l' foice a ene ôrlodje po roter.
    • Les aweyes d’ ene basse ôrlodje î stampèt dispoy todi, et s’ n’ a t i djourmåy on gnognot ou l’ ôte – cwand ç’ n’ est nén on gnognot et ls ôtes – ki fwait clèbîce* avou s’ pezant batant, k’ i n’ birlance pus k’ adon, åresse. Arthur Xhignesse, « Boule-di-Gôme », 1912, p.5 (fråze rifondowe).
  3. bata d' ene cloke.
    • Batant d' ene cloke. Motî Haust (fråze rifondowe).
    • Les troes tatleus ont co dvizé del clotche do mwaisse di scole ki s' aveut evolé kécfeye po Rome, et k' a rvinou, mins sins pupont d' batant, sacwants djoûs pus tård. Jean-Luc Fauconnier, Ène coupe di deûs, p. 72 (fråze rifondowe).
  4. bat-l’-pî d' on cariot.

Sinonimeye

[candjî]
pwès k sieve a dner l' foice a ene ôrlodje po roter
bodjante pårteye d' ene cloke ki buke so s' costé pol fé resdondi

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
pårteye d' èn ouxh ki s' drouve, simpe ou dobe
pwès k sieve a dner l' foice a ene ôrlodje po roter
bodjante pårteye d' ene cloke ki buke so s' costé pol fé resdondi
bat-l’-pî d' on cariot