Aller au contenu

cadince

Èn årtike di Wiccionaire.

Epront do francès « cadence » (minme sinse), lu-minme di l' itålyin « cadenza ».

Prononçaedje

[candjî]

Sustantif

[candjî]
singulî pluriyal
cadince cadinces

cadince femrin

  1. (muzike) erîlêye muzeure do tins d' èn air ou d' ene danse.
    • Li cadince del danse. Motî Haust (fråze rifondowe).
    • Shure li cadince. Motî Haust (fråze rifondowe).
    • On doûs vint, påjhûlmint, fjeut rôler come des flots
      Ene mer di påtes a frågnes al clairté do solo,
      Si baxhant, si rdressant, tertotes al minme cadince,
      Come s' ele fjhént po m' riçure, eshonne, ene reverince,
      Tot csemant l' fene poûslete ki nos dene li bon grin. Jean Dessard, D'ine cohe so l'aute, 1939, p.28, Porminåde d'osté (1937) (fråze rifondowe).
    • Li mieule do remoleu toûne, toûne, avou ses spales ki markêynut l' cadince. Firmin Callaert (fråze rifondowe).

Ratourneures

[candjî]
  1. al cadince di
  2. bate li cadince

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
erîlêye muzeure do tins d' èn air ou d' ene danse