clapant
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]Do viebe « claper » avou l’ cawete « -ant »; li sinse di l' addjectif vént d' l' idêye di fé claper l' linwe pol vanter.
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- prononçaedje zero-cnoxheu : /kla.ˈpɑ̃/ aschoûtez lu
- Ricepeures : cla·pant
Pårticipe prezintrece
[candjî]clapant (nén candjåve)
- pårticipe prezintrece do viebe « claper ».
- C’ est l’ ouxh, e clapant, k’ el a rtiré d’ ès-n assoupixhmint. — Motî d’ Nivele (fråze rifondowe).
Ortografeyes
[candjî]Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
- clapant : O4 (a « assoupich’mint »)
Addjectif
[candjî]singulî | pluriyal | |
---|---|---|
omrin | clapant | clapants |
femrin padrî | clapante | clapantes |
femrin padvant | clapante | clapantès |
clapant omrin (come addjectif djondrece, metou padvant u padrî l’ no)
- foirt bea, foirt tchôd, tot djåzant do solea.
- I fwait on clapant solea.
- bea ådla.
- Vos avoz la ene clapante måjhone.
- bon a magnî, a boere.
- On vî clapant borgogne; on clapant peket.
- Les plats avént rôlé, l' diner saetchive so s' fén,
On aveut beu do clapant vén. — Joseph Kinable, Les crostillons, 1889, Li spot da Mareie, p.16 (fråze rifondowe). - Ele lyi sierva do bolant cafè; a ! ci n' esteut nén del lapete; il esteut si clapant k' endè boeva cwate grandès djates. — Jean-Pierre Dumont (fråze rifondowe).
- Vosse boure hin, mwaisse, c' est do clapant, et vosse crå stofé a stî fwait pa ene mwaisse cinsresse — Louis Pierrard (fråze rifondowe).
- foû mezeure, nouzome.
- Ké clapante tchedje ki vs avoz la tcherdjî !
- cråne, bén tuzé.
- La ene clapante afwaire, louke, ti !
- Come on bon mwaisse di sociolodjeye, il a dné ene clapante esplikêye do fenominne do teyåte e walon — Yves Paquet (fråze rifondowe).
- E 1970, après 140 ans d' margayes cominåltaires, les politikîs decidît di mete so pî èn estat federål; ci fourit ene clapante idêye paski ça n' poleut pus continouwer durer insi — Jean-Claude Somja (fråze rifondowe)..
- bén plaijhant.
- C’ e-st on clapant djinti ptit moxhon, alez, po sognî s’ niyå, et s’ n’ a t i vormint k’ lu po-z î mete li mwin ! — Arthur Xhignesse, « Boule-di-Gôme », 1912, p.4 (fråze rifondowe).
- Nos avans passé ene clapante shijhe: cråsse eurêye, bounès botayes et riyotreyes: tolmonde esteut sol houptiket. — Paul-Henri Thomsin (fråze rifondowe).
- Dji vos sohaite ene clapante anêye 1998 — Jacques Werner (fråze rifondowe).
- La on clapant complumint !
- C' est ene clapante djonne feye.
- (tot djåzant å rvier) hagnant, zinglant.
- La ene clapante replike, ça lyi est bon.
- placant (ki plake).
Ratourneures
[candjî]- fé clapant i fwait foirt tchôd (divant l' ouxh å solea, dins ene tchambe trop tchåfêye).
- end aveur ene clapante esse fén sô.
Sinonimeye
[candjî]- (tchôd pol solea): dogant, macant, tocant
- (bén plaijhant) avnant, sipitant, xhiltant, zûnant, frawiant, efoufiant
- (placant) lapotant, letchasse
Ortografeyes
[candjî]Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Ratournaedjes
[candjî]bea ådla
- Francès : superbe (fr), magnifique (fr)
foû mezeure, nouzome
- Francès : sensationnel (fr), remarquable (fr), exceptionnel (fr), formidable (fr)
bén plaijhant
Adviebe
[candjî]Modele:-advwa- clapant omrin
- tot, tote.
- on clapant noû costume.
- ene clapante oto.
Sinonimeye
[candjî]pår, tot; Loukîz a : « foirt »
Ratournaedjes
[candjî]Categoreyes :
- Raspepyîs årtikes do walon
- Mots do walon
- Walon
- Addjectifs do walon avou l' cawete -ant
- Pårticipes prezintreces do walon
- Mots do walon avou des eredjistrumints odios
- Mots do walon di deus pîs
- Mots nén candjåves do walon
- Addjectifs do walon
- Addjectifs ås cénk cognes ortografikes
- Addjectifs do walon metous padvant ou padrî
- Mots do walon avou des ratourneures
- Mots ki sont dins l' motlî Lejoly d' Ôvîfa
- Mots ki l' rifondowe est dins l' motlî Lejoly d' Ôvîfa
- Adviebes do walon