Aller au contenu

concoister

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

avou l’ dobe cawete « -er » des viebes : adon racuzinåve avou l' vî francès « conquester » (fé des concwesses)

Prononçaedje

[candjî]

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) concoistêye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) concoistez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) concoistans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) concoistêynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) concoistêyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) concoistéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) concoistêye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) concoisté
Ôtes codjowaedjes come tchicter

concoister (viebe å coplemint)

  1. (viebe å coplemint) håbiter, tini cpagneye.
  2. (viebe å coplemint) (mot d’ houyeu)
    E cisse pådje ci, n’ a co pont d’ definixha pol mot. El pôrîz radjouter, s’ i vs plait ? Come çoula, l’ årtike rissereut d’ adrame.
    .
    • Nos concoistans les bancs. Motî Haust (fråze rifondowe).
  3. (v. sins coplemint) viker eshonne.
  4. (v. sins coplemint) (mot d’ houyeu) esse di coisse.
    • Les bancs concoistèt. Motî Haust (fråze rifondowe).

Parintaedje

[candjî]

Sipårdaedje do mot

[candjî]

w. do Levant

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : E89

Ratournaedjes

[candjî]
håbiter, tini cpagneye
viker eshonne
(mot d’ houyeu)
  • Francès : prendre de biais (les bancs de roche en creusant une bacnure)