Aller au contenu

cwåcter

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Bodje « cwåk », avou l’ cawete di codjowaedje « -ter » des viebes.

Prononçaedje

[candjî]

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) cwåcte
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) cwåctez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) cwåctans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) cwåctnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) cwåctrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) cwåctéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) cwåcte
pårt. erirece (dj’ a, vos av) cwåcté
Ôtes codjowaedjes come tchicter
  1. (v. sins coplemint) (criyaedje di biesse) criyî, tot djåzant des rinnes, des coirbås; criyî come zels.
    • Li coirbå cwåctêye. Motî Haust (fråze rifondowe).
    • In n' cwåctèt måy ki po dmander
      Ca il ont des araedjîs betchs,
      Si on les voleut schoûter,
      I suçrént tot Lidje a setch. François Barillié, Les Coirbâs d'foû Chestais, divins Li camarad′ dè l'joie, 1852, p.20 (fråze rifondowe).

Parintaedje

[candjî]

Sinonimeye

[candjî]

Mots vijhéns

[candjî]

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
criyî, tot djåzant des coirbås; criyî come zels