dessineu
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]No d’ fijheu do viebe : « dessiner ».
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- diferins prononçaedjes : /dɛ.sɪ.ˈnøː/ /dɛ.sɪ.ˈnøːʀ/
- (pa rfrancijhaedje) /dɛ.si.na.ˈtøːʀ/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /dɛ.si.ˈnøː/
- diferins prononçaedjes : /dɛ.sɪ.ˈnøː/ /dɛ.sɪ.ˈnøːʀ/
- Ricepeures : de·ssi·neu
Sustantif
[candjî]| singulî | pluriyal | |
|---|---|---|
| omrin | dessineu | dessineus |
| femrin | dessineuse | dessineuses |
| dessinresse | dessinresses |
dessineu omrin
- li ci ki dessene.
- Et si l’ houlot les ricnoxhe, c’ est k’ i vikèt – el fåt dire a l’ oneur do dessineu. On fjheu d’ rimeas et on fjheu d’ imådjes ! — Arthur Xhignesse, « Boule-di-Gôme », 1912, p.29 (fråze rifondowe).
Parintaedje
[candjî]Mots vijhéns
[candjî]Ortografeyes
[candjî]- décineû, / dècineûss : E203 (lére)
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
E rfondou walon :
- dessineu / dessineuse : R10 (lére)
Ratournaedjes
[candjî]li ci ki fwait des dessins
Francès : dessinateur (fr)
Neyerlandès : tekenaar (nl)