Aller au contenu

dintlé

Èn årtike di Wiccionaire.

Pårticipe erirece

[candjî]

dintlé

  1. Do viebe « dintler »
    Ene fråze d’ egzimpe est co a radjouter.

Addjectif

[candjî]
singulî pluriyal
omrin dintlé dintlés
femrin padrî dintlêye dintlêyes
femrin padvant dintlêye dintlêyès

dintlé omrin; (come addjectif djondrece, metou padvant u padrî l’ no)

  1. (mot d' texheu) texhou a dinteles.
    • On boird di cote dintlé. Motî Haust (fråze rifondowe).
  2. (imådjreçmint) al cogne di dinteles.
    • I tchesse ! Et dvins l' froedeure
      On voet poûsler d' å lon
      Li nivaye djus del xheure
      Avou s' dintlé pegnon. Jean Dessard, D'ine cohe so l'aute, 1939, p.46, Qwand l’ tère soketêye (1933) (fråze rifondowe).

Parintaedje

[candjî]

Sinonimeye

[candjî]

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
texhou a dinteles
al cogne di dinteles