Aller au contenu

disrayî

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Bodje « ray », avou l’ betchete « dis- » des viebes, avou l’ cawete di codjowaedje «  » des viebes ; lu-minme eprontaedje do francès « dérailler ».

Prononçaedje

[candjî]

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) disraye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) disrayîz
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) disrayans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) disraynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) disrayrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) disrayive
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) disraye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) disrayî
Ôtes codjowaedjes come waitî

disrayî

  1. (v. sins coplemint) tcheryî foû di ses rays.
    • Li trén a disrayî å croejhmint. D.T.W.
  2. (v. sins coplemint) (imådjreçmint) si distaetchî et toumer.
    • Gåre ås nis d' aronde !
      Gåre å murayî !
      Dji croe k' el sovronde
      I vont disrayî ! Jean Dessard, D'ine cohe so l'aute, 1939, p.53, Côp d’ vint (1939) (fråze rifondowe).
  3. (v. sins coplemint) tuzer des biestreyes.
    • Mi vijhén disraye. D.T.W.
    • Vos disrayîz, savoz, po-z è dire des pareyes. D.T.W.
  4. (v. sins coplemint) ni nén s' kidure dadroet.
    • Si ele n' aveut nén disrayî, ça n' lyi åreut nén arivé. D.T.W.

Sinonimeye

[candjî]
tcheryî foû di ses rays
ni nén s' kidure dadroet

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
tcheryî foû des rays
si distaetchî et toumer
tuzer des biestreyes
ni nén s' kidure dadroet

Pårticipe erirece

[candjî]
singulî pluriyal
omrin disrayî disrayîs
femrin disrayeye disrayeyes

disrayî omrin

  1. Pårticipe erirece omrin do viebe « disrayî ».

Addjectif

[candjî]
singulî pluriyal
omrin disrayî disrayîs
femrin padrî disrayeye disrayeyes
femrin padvant disrayeye disrayeyès

disrayî omrin

  1. tcheryî foû rays.