Aller au contenu

djoû bon dvénr

Èn årtike di Wiccionaire.

Sustantivire

[candjî]
singulî pluriyal
djoû bon dvénr djoûs bon dvénr

djoû bon dvénr omrin

  1. (rilidjon crustinne) (cronolodjeye) vénrdi del poenneuse samwinne.
    • Li djoû bon dvénr, i djale, i radjale et rén n' edjale ALW 3 sol tins ki passe et l’ tins k’ i fwait (fråze rifondowe).
    • Ayir, cwand il ont vnou a Văleni, i n’ ont nén plou magnî bråmint des sacwès, la ki, come dijheut leu moman, « al moens, li djoû bon dvénr, i fåt fé cwareme », ki c’ est : n’ magnî fok des djotes. Mins les naxhes des viyès djins do viyaedje, c’ est d’ èn magnî fok des djotes tot l’ tins do cwareme, adon ki l’ djoû bon dvénr c’ est pår djune. Gabriyel & Gabriyel.

Sinonimeye

[candjî]

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
vénrdi dvant Påke Loukîz a : « bon vénrdi »