Aller au contenu

flamingant

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Calcaedje do francès d’ Beldjike « flamingant » (minme sinse).

Sustantif

[candjî]
singulî pluriyal
omrin flamingant flamingants
femrin flamingante flamingantes

flamingant

  1. (mot d’ politike) (rabaxhanmint) onk ki sopoite astok li Flande et l' neyerlandès conte les Walons et les francès-cåzants.
    • Tant k’ on dvize di charlatans,
      Metans el minme wåde
      Tot kî dvant les flamingants
      Ni brait nén « Dièwåde ! ». Jules Claskin, « Airs di flûte et autres poèmes wallons », édition critique de Maurice Piron, 1956, « C’è-st-ine couyonåde», 1922, p.129 (fråze rifondowe).
    • A l’ tchampe des rprezintant a Brussele, cwand Maes eyèt les flamingants pålnut pindant cénk munutes, tos les députés sont ipnôtizés. — L’ Maniqueu, Hipnotisse, L’Mouchon d’Aunia,  3, 1923 (fråze rifondowe).
    • — I frît tot l’ minme ine saqwè tot mètant on cay’wê è leû boke po djâser l’ wastate; mins, n’âyîz nou risse, les Djanèsses èt les Von Bissing tinèt à gogne nos fîrs Walons d’âs tchambes, qui s’ ont lèyî mète ine brâye èt, dèm-dè-dèm, riv’vnèt so l’deûgt dè flamingant come in’ oûhê so l’ crosse! Joseph Vrindts, Tot tûsant (1924), Ine sicole flaminde po nos Députés walons, p.50.

Sinonimeye

[candjî]
aprume djusse après l' guere et cråndimint ahontixhant

Contråve

[candjî]

Mots vijhéns

[candjî]
ôtes nos ahontixhants eneviè les Flaminds

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : E1, E203

Ratournaedjes

[candjî]
flamingant
  • Francès : flamingant (fr)