Aller au contenu

hûrler

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Eprontaedje « hurler », avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes

Prononçaedje

[candjî]

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) hûrlêye
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) hûrlez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) hûrlans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) hûrlêynut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) hûrlêyrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) hûrléve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) hûrlêye
pårt. erirece (dj’ a, vos av) hûrlé
Ôtes codjowaedjes come tchicter

hûrler (v. sins coplemint)

  1. criyî di s' pus roed.
  2. huzer.

Parintaedje

[candjî]

Sinonimeye

[candjî]
criyî d' araedje, di doleur

Mots vijhéns

[candjî]
djåzer foirt

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
  • hûrler : E1
Li mot n’ est nén dins : E203

Ratournaedjes

[candjî]
criyî di s' pus roed
huzer