Aller au contenu

lusiau

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Loukîz a : «lujhea» avou l’ cawete « -iau ».

Prononçaedje

[candjî]
  • AFE : /ly.ˈzjoː/ /lyː.ˈzjoː/ /lwiː.ˈzjoː/

Sustantif

[candjî]

lusiau omrin

  1. lujhea, waxhea (po mete on moirt).
    • Ein jour, on dit 's dernière prière Avant 'd déquinde dins 'ch trisse lusiau (Odon Willain-Dechêvres, divins «Anouwaire do Cavo lidjwès», 59, 1939, p. 33).
      On djoû, on dit s' dierinne priyire Divant d' dischinde dins l' trisse lujhea.

Ratourneures

[candjî]
  1. clou d' lusiau

Ortografeyes

[candjî]
E li scrîta (1100-1600) :
Divant 1900 :
  • lusiau : PiF1 p. 281
Sicrijhas do 20e sieke (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : PiB1, PiB2