pitit-efant
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]Aplacaedje di : « pitit » + « efant », lu-minme eprontaedje do francès « petit-efant ».
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- diferins prononçaedjes : /pi.tit‿ɛ.ˈfɑ̃/ /ptit‿ɛ.ˈfɑ̃/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /pi.tit‿ɛ.ˈfɑ̃/
Sustantif
[candjî]| singulî | pluriyal |
|---|---|
| pitit-efant | pitits-efants |
pitit-efant omrin
- efants des efants.
- I passéve les cwatru-vint ans
K' i triméve todi come on djonne
A cpagneye di ses ptits-efants ;
I l' årént bén poirté so trône … — Jean Dessard, D'ine cohe so l'aute, 1939, p.69, Rimimbrance : Noyé l’ sèrwî (1920) (fråze rifondowe). - Les grands magazins, les lenes d' avions, li bastimint, les fabrikes di bouwêye u di spå, disk' ås winaedjes so ls otorotes, tot çoula est dås efants, pitits-efants, neveus et neveuses, près-parints u près-soçons da Suharto. — Lucyin Mahin.
- I passéve les cwatru-vint ans
Dizotrins mots
[candjî]Contråve
[candjî]Ortografeyes
[candjî]E rfondou walon :
- pitit-efant / ptit-efant, pitits-efants : R10 (lére)
- pitits-efants : R13