Aller au contenu

poignant

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Do viebe « poigner », avou l’ cawete « -ant ».

Pårticipe prezintrece

[candjî]

poignant (nén candjåve)

  1. Do viebe « poigner » (e pougnant).
    • Je me suis blessé en poignant dans un bois échardé.
      • DJi m' a coixhî tot pougnant dins on bwès schetlé.

Addjectif

[candjî]
singulî pluriyal
omrin poignant poignants
femrin poignante poignantes

poignant omrin

  1. mouwant.
    • C'est un très livre poignant sur les prisonniers de guerre en 1914-1918.
      • C' est on live foirt mouwant so les prijhnîs del guere 14-18.