racluter
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]Bodje « clut- » (sinse (!!! a-z aveuri)) avou l’ dobe betchete « ra- » di raprepiaedje des viebes, ey avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- prononçaedje zero-cnoxheu : /ʀa.kly.ˈte/ (minme prononçaedje pattavå)
- Ricepeures : ra·clu·ter
Viebe
[candjî]| Djin et tins | Codjowa |
|---|---|
| Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | raclute |
| Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | raclutez |
| Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | raclutans |
| Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | raclutnut |
| Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | raclutrè |
| Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | raclutéve |
| Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | raclute |
| pårt. erirece (dj’ a, vos av) | racluté |
| Ôtes codjowaedjes | come bouter |
racluter (viebe å coplemint)
- rimete (des sacwès) eshonne.
- Ci semdi la al vesprêye, nos avans l' ôre di racluter nos bagaedjes et di fote li camp. — Henri Famerée, dins : « Avou l'bonèt a flotche », p. 7 (fråze rifondowe).
Ratournaedjes
[candjî]rimete eshonne
Francès : rassembler (fr)