Aller au contenu

racluter

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Bodje « clut- » (sinse (!!! a-z aveuri)) avou l’ dobe betchete « ra- » di raprepiaedje des viebes, ey avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.

Prononçaedje

[candjî]

Viebe

[candjî]
Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) raclute
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) raclutez
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) raclutans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) raclutnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) raclutrè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) raclutéve
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) raclute
pårt. erirece (dj’ a, vos av) racluté
Ôtes codjowaedjes come bouter

racluter (viebe å coplemint)

  1. rimete (des sacwès) eshonne.
    • Ci semdi la al vesprêye, nos avans l' ôre di racluter nos bagaedjes et di fote li camp. — Henri Famerée, dins : « Avou l'bonèt a flotche », p. 7 (fråze rifondowe).

Ratournaedjes

[candjî]
rimete eshonne