sôder
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]Tayon-bodje latén « solidare », avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.
Prononçaedje
[candjî]- AFE :
- diferins prononçaedjes : /sõː.ˈde/ /sõː.ˈdɛ/ (betchfessî ô)
- (pa rfrancijhaedje) /so.ˈde/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /sõː.ˈde/
- Ricepeures : sô·der
Viebe
[candjî]sôder
| Djin et tins | Codjowa |
|---|---|
| Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | sôde |
| Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | sôdez |
| Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | sôdans |
| Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | sôdnut |
| Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | sôdrè |
| Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | sôdéve |
| Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | sôde |
| pårt. erirece (dj’ a, vos av) | sôdé |
| Ôtes codjowaedjes | come bouter |
- (foidjreye) djonde deus boket d' fier tot les tchåfant a blame.
- On sôde li zink avou l' fier a sôder. — Motî Haust (fråze rifondowe).
- Djel voe co toprès di s' fornea
Ritourner l' fier divant k' i n' sôde,
Et froter l' plat di s' gros mårtea
Sol fåjhin, sogne do manker ene tchôde. — Jean Dessard, D'ine cohe so l'aute, 1939, p.68, Rimimbrance (1920) (fråze rifondowe).
- (imådjreçmint) djonde solidmint.
- (foclore) maryî (po rire) on djonnea ey ene djonnete pol grand feu; fé des copes po ene shijhe come al novelan.
- Dj' aveu stî sôdé al Francene.
Parintaedje
[candjî]Sinonimeye
[candjî]djonde solidmint
Ortografeyes
[candjî]Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
E rfondou walon :
Ôtès ortografeyes (avou des sourdants nén rkinoxhous) :
- saûder : G111 p. 96