tinps
Apparence
Etimolodjeye
[candjî]
Loukîz a : « timps »
Prononçaedje
[candjî]- AFE : /tɛ̃/
Sustantif
[candjî]| singulî | pluriyal |
|---|---|
| tinps | |
tinps omrin
- tins.
- Ah, ls ont bin raison a-c-t’eûre do d’ner condjî aus grandès tchaleûrs ; di noss’ tinps on n’ conicheûve nin ça ! — Émile Robin, Monique, 1925.
- Do tinps do curé Pîrot, à Flawène, i-gn-’aveûve didins on-hamia do viladje one maujone qui, d’après c’ qu’on d’jeûve, riçûveûve tos les djoûs dispû on-an li visite do diâle. — Lambert-Joseph-Louis Lambillion, One maujone èmacraléye à Flawène, Le Guetteur Wallon, lº 4, 1928.