viermoure

Èn årtike di Wiccionaire.
(Redjiblé di viermoleuse)

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Aplacaedje tîxhon : «vier» + «moure», esse molou des viers.

Prononçaedje[candjî]

Viebe[candjî]

Djin et tins Codjowa
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) viermoû
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) viermoloz
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) viermolans
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) viermolnut
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) viermourè
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) viermoleu
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) viermole
pårt. erirece (dj’ a, vos av) viermolou
Ôtes codjowaedjes come moure

(viebe å prono) : Loukîz a : « si viermoure ».

  1. esse ataké des viers u des insekes, tot cåzant do bwès.
  2. (imådjreçmint) tourner a rén.
    • A doirmoz, doirmoz, nos moitès amours Dins les vîs portraits ki s' evont viermoure Jean de Lathuy (fråze rifondowe).
  3. (viebe å prono) : Loukîz a : « si viermoure ». esse ataké des viers u del crouweur, tot cåzant do bwès.

Parintaedje[candjî]

Sinonimeye[candjî]

si moujhî, soker

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : R13

Ratournaedjes[candjî]

esse ataké des viers u del crouweur, do bwès
tourner a rén, po ene sacwè u imådjreçmint