al viss al vass

Èn årtike di Wiccionaire.
(Redjiblé di viss)

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Motire fwaite avou l’ shuvance i / a so : « vass » (viebe « aler » a l’ atôtchî camaraedrece do prezint d’ l’ indicatif, avou l’ cawete di codjowaedje « -ss » des viebes, come tot-z oyant tote les djins vos dire « wice vass ? ».

Advierbire[candjî]

al viss al vass (nén candjåve)

  1. sins saveur la k’ on va, sins tuzer.
    • Vos n’ estoz pus èn efant ; vos dvoz sepi si l’ crapåde vos dût ; on n’ si va nén spozer insi al viss al vass ; i s’ fåt cnoxhe, k’ on s’ hante divant çoula Dieudonné Salme, Li houlo, p. 248-249 (fråze rifondowe).
    • Dj’ el a drovou al viss al vass, tot stitchant m’ doet å mitan Gabriyel & Gabriyel.
    • A l’vole, on cloya l’ouhe dès djîses.
      Li damèdje dès pèzants bayårs
      Qu’apatraf’tît à l’vice a l’vasse,
      Resdondihéve come dès èglomes
      E l’påhûlisté d’ine èglîzeJoseph Mignolet, "Li tchant di m' tere", 1935, p. 40.
  2. come on pout, nén trop bén, må, al varade, tot-z ovrant come on halcotî.
    • Dji saya d’ djåzer walon, mins al viss al vass. — J. Camus (!!! a-z aveuri) (fråze rifondowe).
  3. sins mirlifitche, sins grandiveusté.
    • Les cmeres sol soû cactèt l’ alnute co pé k’ des wesses, … Cial, tot l’ monde vike sins nole manire, al viss al vass Jacques Morayns, Piereuse (fråze rifondowe).
    • Les eures passèt l’ pus sovint
      Al viss al vass, sins rahour. Jean Rode, dins on ratournaedje da Maurice Carême (fråze rifondowe).
  4. sins ôre, di tos les costés.
    • Ké bazår ! totafwait est tapé al viss al vass, on n’ s’ î rtrouve pus. Motî Haust (fråze rifondowe).

Sinonimeye[candjî]

Mots vijhéns[candjî]

(sins saveur la k’ on va)

(come on pout)

(sins mirlifitche)

Sipårdaedje do mot[candjî]

Coinrece payis d’ Lidje

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

sins saveur la k’ on va
come on pout
sins mirlifitche