ridant
Èn årtike di Wiktionary.
| Cial, n a des racsegnes eciclopedikes so les ridants |
Ådvins |
Walon
Pårticipe prezintrece
ridant nén candjåve
- Pårticipe prezintrece do viebe "rider"
- L' oto a ndalé sol costé, tot ridant dins l' nive.
Addjectif
| singulî | pluriyal | |
|---|---|---|
| omrin | ridant | ridants |
| femrin padrî | ridante | ridantes |
| femrin padvant | ridante | ridantès |
ridant o. (come epitete, metou padvant u padrî l' no) avou l' cawete "-ant"
- ki ride.
Mots d' aplacaedje
Ratournaedjes
Sustantif
| singulî | pluriyal |
|---|---|
| ridant | ridants |
ridant o. avou l' cawete "-ant"
- pîce d' on meube, come on ptit bas caisson ki ride foû po mete u stitchî des cayets a roister.
- Nén l' tins do fé l' toû del tåve; il aveut ddja rapougnî ses papîs eyet les rmete e ridant (L. Hendschel).
- Asteure on rfwait des çanses avou do walon d' pôve cwålité, adon k' des ptits djowions dmanèt ezès ridants (M. Slangen).
- Dj' a seré mi ridant ås sovnances (J.P. Vervier).