disteler
Walon (Rifondou)[candjî]
Etimolodjeye[candjî]
Tayon-bodje latén « proletare », avou l' tcheyaedje del betchete pal voye do tayon-bodje patwès latén * « attelare » avou l’ betchete « dis- » des viebes avou l’ cawete di codjowaedje « -er » des viebes.
Prononçaedje[candjî]
- AFE :
- diferins prononçaedjes : /dis.tɛ.lɛ/ /dis.tɛ.le/ /dy.tɛ.le/ Prononçaedje a radjouter
- prononçaedje zero-cnoxheu : /dis.tɛ.le/
- Ricepeures : dis·te·ler
Viebe[candjî]
Djin et tins | Codjowa |
---|---|
Cåzant Ind. pr. (dji, dj’) | distele |
Atôtchî(s) Ind. pr. (vos, vs) | distelez |
Cåzants Ind. pr. (nos, ns) | distelans |
Rwaitants Ind. pr., nam. (i/il, ele/elle) | distelnut |
Cåzant Ind. fut. (dji, dj’) | distelrè |
Cåzant D.I.E. (dji, dj’) | disteléve |
Cåzant Suddj. pr. (ki dji, dj’) | distele |
pårt. erirece (dj’ a, vos av) | distelé |
Ôtes codjowaedjes | come bouter |
disteler
- (viebe å coplemint) rissaetchî (les tchvås) foû d' l' atelêye.
- Alez s' disteler Bixhete.
- On distèléve po lès rintrer o stôve avou do picotin dvins l’ batch — Fernand Barvaux, Li fènâ mwès do bon vî tins, Singuliers, 1-2009.
- L’ome, on grand crolé neûr, a distèlé li dj’vâ. Èt, lèyant veûy dès cwèsses come dès cèkes di tonê, il pôve bièsse, qui n’ pout câzî pus hop’, pèle avou ses dints lès bouhons d’âtoû d’ là — Jean-François Renkin, Baraquîs, 1898.
- (viebe å coplemint) disnukî, tôt cåzant des laecetes des solés ou d' ene sakî. rl a: disloyî. F. délier.
- Djhoz ! Vos avoz rovyî di m' disteler après l' dierin banket ! — Paul-Henri Thomsin, ratournant Astérix amon lès Bèljes, 2022, p. 5 (fråze rifondowe).
- (viebe å coplemint) rissaetchî ene mousseure.
- Sins lî rèsponde, Biètrand bodja s’hême, et z’assètcha-t-i l’djônê èn’in’ plèce dè pazê, la qui l’leûne flahîv à plin
— Louque!… fat-i, tot distèlant s’chamår…
— Joseph Mignolet, "Li Payîs des Sotês", 1926, p. 35.
- Sins lî rèsponde, Biètrand bodja s’hême, et z’assètcha-t-i l’djônê èn’in’ plèce dè pazê, la qui l’leûne flahîv à plin
- (v. sins coplemint) dismantchî l' atelêye des tchvås.
- Il a rmoussî el måjhon ddja sins disteler.
- (v. sins coplemint) si djoker d' ovrer.
- On-z aveut distelé a cwatre eures et dmeye.
- (v. sins coplemint) (imådjreçmint) ndaler.
- On si rtrove tertos eshonne, cwand l’ solea distele, åtoû d’ ene boune cråsse sipesse sope avou des bokets d’ tchå, des oûs, eyet des poes d' souke tot ronds ådvins — Lucyin Mahin, Vera.
- (viebe å prono) si dismantchî.
- Après l' tronnmint d' tere, l' ouxh esteut cråndimint distelé.
Parintaedje[candjî]
Ortografeyes[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
E rfondou walon :
Ratournaedjes[candjî]
disteler (sins coplemint)
- Francès : dételer les chevaux (fr)
fini l' ovraedje
- Francès : cesser le travail (fr), débrayer (fr)
ndaler
- Francès : s'en aller (fr), partir (fr)
si dismantchî
- Francès : se détacher (fr)