lusiau

Èn årtike di Wiccionaire.

Picård[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Loukîz a : «lujhea» (avou l' cawete «-iau»)

Prononçaedje[candjî]

  • AFE : /ly.zjoː/, /lyː.zjoː/, /lwiː.zjoː/

Sustantif[candjî]

lusiau omrin

  1. lujhea, waxhea (po mete on moirt).
    • Ein jour, on dit 's dernière prière Avant 'd déquinde dins 'ch trisse lusiau (Odon Willain-Dechêvres, divins «Anouwaire do Cavo lidjwès», 59, 1939, p. 33).
      On djoû, on dit s' dierinne priyire Divant d' dischinde dins l' trisse lujhea.

Ratourneures[candjî]

  1. clou d' lusiau

Ortografeyes[candjî]

E li scrîta (1100-1600) :
Divant 1900 :
  • lusiau : PiF1 p. 281
Sicrijhas do 20e sieke (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Li mot n’ est nén dins : PiB1, PiB2