coplemint
Apparence

Etimolodjeye: Calcaedje riwalonijhî do F. "complément" (minme sinse), avou assaetchance di l' addjectif "coplé", et del betchete co-.
Sustantif
[candjî]coplemint omrin
- (croejhete) mot u fråzlete coplêye å viebe, et l' espliker.
- rawete.
- Dji vôreu bén on coplemint d' racsegnes.
Disfondowes: complémant, complémint, coplémint, coplèmint.
Ratourneures
[candjî]- coplemint direk u : droetrin coplemint : coplemint ki respond a l' kesse "cwè ?" u "kî ?", on côp k' on-z a dit l' viebe.
- Cwand on touméve astok etot studiant l' istwere, Les coplemints direks ubén les analijhes, Cwand les rowes, dins nosse tiesse, ni tournént pus foirt bén, On mawyive des fayenes po-z ecråxhî l' molén (L. Piron).
- F. complément (d'objet) direct.
- coplemint nén direk u : nén droetrin coplemint : coplemint ki respond a l' kesse "a cwè ?" u "a kî ?", on côp k' on-z a dit l' viebe.
- F. complément (d'objet) indirect.
- coplemint di plaece, di tins, di manire, di cåze, evnd. : coplemint ki respondèt ås kesses: wice ?, Cwand ? Kimint ? Pocwè ?
- F. complément circonstanciel de lieu, temps, manière, cause.
Waitîz eto
[candjî] Lijhoz l’ årtike viebe rindjî sorlon s' coplemint so Wikipedia