Aller au contenu

latén

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Calcaedje do francès « latin » (minme sinse) çou ki dene on mot avou l’ cawete « -én ».

Prononçaedje

[candjî]

Sustantif

[candjî]

latén omrin

  1. (lingaedje) lingaedje djåzé pås Romins, k' a dné tos les lingaedjes romans d' asteure, inte di zels li walon.
    • Ouy, gråce ås ovraedjes des savants k' ont bén volou s' ocuper d' lu, tot l' monde sait bén ki l' walon e-st on lingaedje come li francès ou l' itålyin, lingaedje flori todroet sol latén. Joseph Mignolet, "Li walon å payîs di Lîdje" (1938), p.10 (fråze rifondowe).
    • Li walon, c' est do latén k' a vnou a pî Julos Beaucarne (fråze rifondowe).

Ratourneures

[candjî]
  1. î piede si latén èn pus rén comprinde.
    • Po l' coûtchî do solea, dji vs amoennrè ene biesse télmint drole, ki vs î piedroz vosse latén et bén seur, vosse boûsse. Ernest Benoit (fråze rifondowe).
    • Åtoû d’ leye, li ci k’ est trop franc,
      Fåt ki piede si latén, c’ est vraiy. Joseph Vrindts, ”Vîx Lîge” (1901), p.10, “A l’Mouse” (fråze rifondowe).

Parintaedje

[candjî]

Mots d’ aplacaedje

[candjî]

Ratournaedjes

[candjî]
lingaedje des Romins

Addjectif

[candjî]
singulî pluriyal
omrin latén laténs
femrin latene latenes

omrin (come addjectif djondrece, todi metou padrî l’ no)

  1. a vey avou l' lingaedje latén.
  2. a vey avou les peupes k' eploynut ene langue latene.

Mots d’ aplacaedje

[candjî]
    • Dj' a tuzé ås Amerikes, k' on lome latenes, sapinse les civilijheus. Yves Paquet (fråze rifondowe).

Ratournaedjes

[candjî]
a vey avou l' latén

Waitîz eto

[candjî]

Lijhoz l’ årtike latén so Wikipedia