ataker
ataker (codjowaedje) [v.c.] 1. comincî. On-z atake a-z abate al hepe d' on costé, pu on s' adjnole, et rceper d' l' ôte costé (ramexhné pa Léon Boulard). Nos raetchans dins nos mwins, nos atakans a schoupyî (W. Bal). C' est tos mots k' atacnut avou ene voyale. On dit eto: apougnî. rl a: rataker. F. commencer. >> po-z ataker: tite metou dizeu l' adrovaedje d' on live, l' editoriå d' ene rivowe, metans: Djåzans walon. F. éditorial. 2. aler po bate ene sakî, vini boerler sor lu, vini fé do må. Dji m' a fwait ataker dins on tram paski dji lijheu les "Fleurs du mal" då Tchåle Baudelaire (L. Hendschel). On dit eto: hushtiner. F. attaquer. 3. fé des movmints po bate les ôtes, dins on spôrt. 4. rascråwer on boket do coir, tot djåzant d' on må. Li ptizeye, c' est ene maladeye k' atake les peumons.