ahavté

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Addjectif[candjî]

singulî pluriyal
omrin havté havtés
femrin padrî ahavtêye ahavtêyes
femrin padvant ahavtêye ahavtêyès

ahavté omrin (come addjectif djondrece, metou padvant u padrî l’ no)

  1. ki tént bén après åk.
    • Mi cote a dmoré ahavtêye après les spenes.
    • Mi vouss fé acroere ki ces tracteurs la, avou leus grandès hôtès stroetès rowes, polèt catourner dins les crombions des ptitès voyletes, ki sont come ahavtêyes å pindant des tienes ?
    • Ådzeu, sol buk di l’ åbe, li fonne boutrece a dischindou di dijh cintimetes, et dmorer la {{~|ahavtêye} Lucyin Mahin, Vera.
    • Les belès vetès panes des talassinstituts, dabôrd, ahavtêyes sol sibrognté boird des plats toets, riglatixhnut å solea Lucyin Mahin, Vera.

Ratournaedjes[candjî]

ki tént bén après Loukîz a : havté