Aller au contenu

eplaeçmint

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Bodje « plaece » (avou les rîles di scrijhaedje do son S) avou l’ betchete « e- » ey avou l’ cawete « -mint ».

Prononçaedje

[candjî]

Sustantif

[candjî]
singulî pluriyal
eplaeçmint eplaeçmints

eplaeçmint omrin

  1. plaece reziervêye po mete ene sacwè.
    • A-t i payî ès-n eplaeçmint sol martchî ?
  2. (djeyografeye) pôzucion d' ene veye, d' ene province dins on payis, d' on payis dins on continint.
    • On mete todi ene mape avou l' eplaeçmint del comene divins s' province.
  3. (mot do bastimint) terén k' on pout basti dsu.
    • Waite ! a ç' boket la, gn a co deus eplaeçmints.

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
plaece so ene mape
terén po basti