Aller au contenu

omreye

Èn årtike di Wiccionaire.
Cisse pådje u ci hagnon ci est co a scrire, u a mete d’ adrame. Si vos avoz des cnoxhances so l’ sudjet, vos l’ ploz fé vos-minme.


omreyes

  1. (camaerådreçmint) ome.
    • (On fwait do brut, on speye on cwårea) Binamêye Notru-Dame di Hå ! Est ç' ki l' tricbale va ddja cmincî ? Boune aviedje Diu Mareye, vinoz a m' secours, ki Tchårlumagne sipoze bénvite mi neveuse, po-z aveur cial èn omreye e tot tins. Joseph Vrindts, Li diale di so l'fontaine, 1889, sinne III, p.11 (fråze rifondowe).
  2. pluriyal les omes, eneviè les femreyes.
    • Mi, dji vos l' dis sins façon
      Dji m' a plai sins fåstreye
      Ca totes mes ambicions
      C' esteu d' plaire ås omreyes. Camille Gaspard (fråze rifondowe).

2. laide keure ki les omes fwaiynut voltî. La k' i gn a des omes, i gna des omreyes. F. bassesse humaine.

Ortografeyes

[candjî]