Aller au contenu

ploumet

Èn årtike di Wiccionaire.

Sustantif

[candjî]
singulî pluriyal
ploumet ploumets

ploumet omrin

  1. plouma (po les poûssires).
  2. plouma (å tchapea, å bonet di sacwants mwaisses-sôdårds).
    • Elle aveut on bea ploumet a s' tchapea.
    • Ass veyou l' ploumet do mwaisse tabeur ?
    • Dj' åreu-st avou tot d' shûte li croes d' oneur
      On bea ploumet et des abits brosdés. — Charles Duvivier de Streel, w:Li pantalon trawé (fråze rifondowe).

Ratourneures

[candjî]
  1. aveur li ploumet

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
ploumet
ploumet