sicroter
Apparence

sicroter u escroter / scroter (codjowaedje) [v.c.]
1. rissaetchî les crotes (d' on solé, evnd). Sicrotez vos solés divant d' moussî. F. décrotter.
2. haper al doûce. I lyi ont scroté ses kékes pitits sôs. Ciste usteye la a stî scrotêye dins l' tcheri do cinsî. Loukîz al sinonimeye. F. chiper, chaparder, subtiliser.
3. magnî raddimint. Il ont yeu scroté l' dorêye so èn åvé. Ele s' a dåré so on boket d' tåte å stofé, et l' sicroter so pont d' tins (L. Somme). F. avaler, s'empiffrer de.