clapa

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Do viebe «claper» avou l’ cawete « -a ».

Prononçaedje[candjî]

Sustantif[candjî]

singulî pluriyal
clapa clapas

clapa omrin

  1. (mot d’ mousseure) pîce del marone ki s' riclape.
    • Tantan, ût ans, dit k' i va fotografyî l' vî ome; i s' mete deus metes divant lu, si rtoûne, lai toumer l' clapa do pantalon, sorleve li panea; «ça î est, creye-t i» Marcel Léonard (fråze rifondowe).
E cisse pådje ci, n’ a pont d’ ratournaedje pol mot. El pôrîz radjouter, s’ i vs plait ? Come çoula, l’ årtike rissereut d’ adrame.