Aller au contenu

djawan

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Sorlon Feller[1], ci sreut l’ aplacaedje di « dja » (k’ on rtrouve dins dedja, djamåy), do bodje « jam » (co vicant e-n itålyin « già », espagnol « ya »), racuzinåve avou l’ vî francès «  » ; et di * « ouan », do bodje « hoc anno » (« ciste anêye »), racuzinåve avou l’ advierbire do vî francès « oan » (u ouan), ey avou l’ occitan « ogan ». Li prumî sinse « dedja ciste anêye » s’ åreut brouyî dins l’ tins.

Prononçaedje

[candjî]

Adviebe

[candjî]

djawan (nén candjåve)

  1. dins l’ tins, gn a foirt lonmint.
    Ene fråze d’ egzimpe est co a radjouter.
  2. l’ ôte djoû, gn a nén si lonmint.
    Ene fråze d’ egzimpe est co a radjouter.

Parintaedje

[candjî]

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
dins l’ tins
l’ ôte djoû

Sourdants

[candjî]
  1. Jules Feller, Bulletin du dictionnaire wallon, « Notes d’Étymologie et de Sémantique », num. 1, 1906, p. 150-151