dedja

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Plinne cogne Spotcheye cogne
dedja ddja

Etimolodjeye[candjî]

Aplacaedje di : « dês » et « dja » (« asteure », k’ on rtrouve dins djamåy, djawan).

Prononçaedje[candjî]

Adviebe[candjî]

dedja (nén candjåve)

  1. mostere k’ ene sacwè arive pus rade k’ on nel ratindeut.
    • Ess dedja la ?
    • C’ est ddja fwait ?
    • La ddja lontins k’ i rote, vosse roufion ?
    • Ele sipanixheut ddja ses efants a troes moes.
  2. mostere k’ ene sacwè cmince a esse possibe, kimince a s’ fé.
    • Li glaece poite dedja.
    • C'est ddja bén, mins on pout co fé mia.
  3. dinltins, divins l’ passé.
    • Ça a dedja stî mî.
    • C’ esteut ddja come çoula cwand dj’ a-st arivé.

Ratourneures[candjî]

  1. dedja (des djas), c’ est des måles di bådet : risponse tote fwaite a onk (ene) ki dmande « dedja ? ».
  2. c’ est ddja ça ! : fråze di rprotche.
  3. c’ est ddja on tchena, saiss, ça ! : ça cmince a s’ repleni, po dire k’ i gn a on tchena plin (di crompires, evnd).

Ratournaedjes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

dedja
c’ est ddja ça !
  • Francès : c’est du propre !, c’est du beau !
c’ est ddja on tchena, saiss, ça !
  • Francès : c’est déjà un fameux panier