målignant

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Dedja e vî francès « malignant » (ki n’ a nén d’ bounès idêyes el tiesse, po fé ene laide sacwè), do viebe e vî francès « malignier », do latén « malignus » ; çou ki dene on mot avou «  ».

Prononçaedje[candjî]

Addjectif[candjî]

singulî pluriyal
omrin målignant målignants
femrin målignante målignantes

målignant omrin

  1. ki n’ est måy po esse vayant, tot djåzant do caractere, di l’ oumeur.
    • Ouy, il est d’ ene målignante oumeur.
    • Dji sé k' les åmonnes vis fjhèt rire,
      Mins rcrindoz l' målignant,
      Ele leyèt ene sacwè k' ireut dire
      Di wice ki nos rivnans !
      Louis Lagauche, "Les belès-eures" (1928), p. 66 (fråze rifondowe).
  2. malén po si ådje, tot djåzant d’ èn efant.

Rilomêye do mot[candjî]

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Ôtès ortografeyes (avou des sourdants nén rkinoxhous) :

Ratournaedjes[candjî]

ki n’ est måy po esse vayant, tot djåzant do caractere, di l’ oumeur