s’ astoker
Apparence
Cisse pådje ci do Wiccionaire n’ est co k’ ene esbåtche.
Si vos avoz des cnoxhances sol sudjet, vos nos ploz aidî tot rtchôcant des dnêyes so l’ årtike : clitchîz sol boton « candjî » po radjouter des infôrmåcions.
Si vos avoz des cnoxhances sol sudjet, vos nos ploz aidî tot rtchôcant des dnêyes so l’ årtike : clitchîz sol boton « candjî » po radjouter des infôrmåcions.
II. s' astoker (a, conte, après) [v.pr.]
1. si mete astok (a ene sacwè), po n' nén toumer, po s' rischaper, evnd. I s' a astoké conte li pegnon. I s' astoként todi après l' meur di l' eglijhe; on lzî djheut: t' as peu ki l' meur ni toume, hê valet ? rl a: s' aspoyî, s' askeuter. F. s'appuyer (à, contre).
2. esse astok di, esse dilé. Astokés a l' eglijhe, vs avîz l' presbitere d' on costé, et l' môre di l' ôte.
3. trebouxhî, vini buker siconte di. Dji m' a astoké conte ene pire. F. trébucher, buter.
- Les deus målureus sont si afaitis del divize ki, tot cpagntés k’ i sont, i rprindèt co leus peneus resploes atot rintrant – sol trevén k’ leu vude tcherete s’ astoke a totes les pires del pavêye, ki Bâtisse, li vî tchén, hawe, foice d’ esse kihossî, et k’ les rowes bahoûlèt après del cråxhe… — Arthur Xhignesse, « Boule-di-Gôme », 1912, p.5 (fråze rifondowe).
4. (imådjreçmint) si mete å rcoet des rascråwes tot ramassant des cwårs assez po bén viker. F. s'enrichir. rl a: sitok, astok, distoker.
Disfondowes: astoker, astokè, astokî, astoki, ascoter, astotchî, astotcher, astotchè, astotchi.