bagn

Èn årtike di Wiccionaire.

Walon (Rifondou)[candjî]

Etimolodjeye[candjî]

Svierba do viebe "bagnî"; ou tot droet do latén balneum, balnea.

Sustantif[candjî]

bagn omrin

  1. lavaedje di s' coir, tot bagnant dins l' aiwe u tot passant d' l' aiwe dissu.
    • I-n-aveût la dès canes qu’ èstît totes fîres la qu’ èles sèpît bin nêvî. Èles dimorît todi totes èssonle a djåzer inte di zèles di bagnes èt d’ plonkèts — FRen.
    • Lontins vos m' avoz veyou crexhe,
      Cori, djougler so les prés d' Drwexhe,
      Prinde mes bagns diviè l' iye Monzin !
      Louis Lagauche, "L' inmant", Li tchanson del Mouze, (1947), p. 101 (fråze rifondowe).
  2. plaece, è-n on bos, ewou k' les biesses boevnut d' l' aiwe.
  3. plaece ewou k' on s' lave (såle di bagn)
  4. couve, likide wice k' on bagne.

Mots d’ aplacaedje[candjî]

Ortografeyes[candjî]

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes[candjî]

bagn