laecea
Aller à la navigation
Aller à la recherche
Walon (Rifondou)[candjî]
Etimolodjeye[candjî]
Tayon-bodje latén « lac » (minme sinse), avou l’ cawete « -ea ».
Prononçaedje[candjî]
- AFE :
- diferins prononçaedjes : /lɛ.ˈsja/ /lɛ.ˈsɛː/ /la.ˈʃa/ /la.ˈsɛː/
aschoûtez lu, /la.ˈse/
aschoûtez lu, /lɛ.ˈsɛː/
aschoûtez lu, /lɛ.ˈsɘ/
aschoûtez lu /la.ˈsja/
aschoûtez lu u
aschoûtez lu (betchfessî ae), (betchfessî ea)
- prononçaedje zero-cnoxheu : /lɛ.ˈsja/
aschoûtez lu
- diferins prononçaedjes : /lɛ.ˈsja/ /lɛ.ˈsɛː/ /la.ˈʃa/ /la.ˈsɛː/
- Ricepeures : lae·cea
Sustantif[candjî]
singulî | pluriyal |
---|---|
laecea | laeceas |
laecea omrin
- (abwesson) blanc likide foirt nourixhant, ki les biesses ås tetes produjhnut po nouri leus djonnes djusse après leu skepiaedje.
- La, l’ aiwe ravizéve do laecea; pus lon, on-z åreut dit do vif-årdjint ou d’ l’ ôr molou Modele:JBzz (Bosly, Zanzan).
- Loyminoymint, tot a si åjhe, li vicåreye rôle evoye, nén come les houzêyès aiwes d' on rouwåd après l' oraedje, mins come li clair laecea ki gote djus do coloe — Jean-Pierre Dumont (fråze rifondowe).
Ratourneures[candjî]
- awè co do laecea padrî ls orayes; si on toidreut s' nez, i ndè vudreut co do laecea : esse co trop djonne
- monter come ene sope å laecea; s' emonter come ene sope å laecea : si måvler rade.
Parintaedje[candjî]
(minme sourdant etimolodjike)
Mots d’ aplacaedje[candjî]
- bon laecea, scramé laecea / cramé laecea, bourté laecea
- boûboû-laecea
- laecea d' coloûte / laecea-d'-coloûte
Sinonimeye[candjî]
lôlô (mot d' efant)
Ortografeyes[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
Ratournaedjes[candjî]
blanc likide des biesses ås tetes
Waitîz eto[candjî]
Lijhoz l’ årtike laecea so Wikipedia