Aller au contenu

magneu d’ tåtes ås efants

Èn årtike di Wiccionaire.

Etimolodjeye

[candjî]

Aplacaedje di : « magneu » + « d’ » + « tåtes » + « ås » + « efants » (magneu des fadêyes dås efants)

Prononçaedje

[candjî]

Sustantivire

[candjî]
singulî pluriyal
magneu d’ tåtes ås efants magneus d' tåtes ås efants

magneu d’ tåtes ås efants omrin

  1. onk ki profite des ptits, des flåwes, et lzî prinde li k' il ont.
    • BIETMÉ. Pocwè ça ? Ratinde cwè ?
      TÅTÎ. Pardiu ! Ki vosse båbe vegne !
      BIETMÉ. (estoumaké) - Iy, li kéne !
      TÅTÎ. (savnant Matrognård) Dji n' vis vou nén haper vos aidants :
      On n' mi lomrè djamåy magneu d’ tåtes ås efants. Édouard Remouchamps, Tåtî l’ Pèriquî, 1884, Ake I, Sinne VII, v. 114-116 (fråze rifondowe).
    • Estant nost imprimeu, il a do caractere,
      Et divins l' "Estafete" i sårè fé vey clair
      A tos ces halcotîs k' on lome nos goviernants,
      Mins ki n' sont ki des vraiys magneus d' tåtes ås efants. Toussaint Brahy, Toussaint Brahy, œuvres wallonnes posthumes, Li songe da Babilone, 1887, p.37 (fråze rifondowe).

Mots vijhéns

[candjî]

Sipårdaedje do mot

[candjî]

w. do Levant

Ortografeyes

[candjî]
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ratournaedjes

[candjî]
onk ki profite des ptits, des flåwes, et lzî prinde li pô k' il ont